Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

Archive for the category “CLIC”

15è ANIVERSARI DEL CENTRE CULTURAL LA FARINERA DEL CLOT

CLIC núm. 84 maig  2014

De la fàbrica de farina a la fàbrica de cultura.

 

mfm 015

De ben segur que els més joves o els que veniu per primera volta al Centre Cultural La Farinera del Clot us preguntareu el perquè d’aquest nom tan curiós. Els veïns més grans dels trenta us poden explicar que recorden la fàbrica de farina que anys enrere s’alçava en aquest indret. L’edifici que acull el Centre Cultural és el que resta del conjunt de les instal·lacions de l’empresa Harinera San Jaime,SA perquè només es va conservar l’edifici principal de la fàbrica. En canvi la porta d’accés al carrer del Clot, bellament decorada amb rajoles; els edificis dels magatzems del blat i de les farines; i els de l’administració foren sacrificats per a construir l’IES Salvador Espriu.

L’antic municipi de Sant Martí de Provençals va ser el lloc que van triar els industrials de la ciutat, a la recerca IMAGE0001d’espais nous per a ubicar les fàbriques que no cabien dins el recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. Primer fou l’activitat tèxtil amb els  prats d’indianes  i més endavant, ja entrat el segle XIX una activitat cada vegada més diversa.

La indústria farinera també hi era present. Cal tenir encompte que a finals d’aquell segle, a Sant Martí hi havia una gran activitat de la indústria farinera, que arribava a les 20 fàbriques. Aquestes eren hereves de l’activitat dels molins fariners hidràulics moguts amb les aigües del Rec comtal. Què va fer possible aquesta evolució dels antics molinsIMAGE0004 a les fàbriques com La Farinera ? Per una part les innovacions tècniques com la introducció de la màquina de vapor o l’adopció del sistema de mòlta austrohongarès amb els molins de corrons;  també la proximitat del port i de la xarxa de ferrocarril (el Ferrocarril del Nord, per l’avinguda  Meridiana; la de França, pel carrer dels Escultors Claperós; la de Madrid, per la Diagonal); i l’increment de la població de la ciutat i, per tant, de la demanda de pa.

El  1892 Andreu Gallarda i Campanyà va fer construir uns magatzems i sitges de cereals per a la Casa Harinera de San Jaime SA. Pels volts del 1900 s’inicia la construcció del nou edifici sota la direcció de l’arquitect
e Josep Pericàs i Morros. El 1902 comença a funcionar. El 1923 l’empresa entrà a formar part del holding Industrial Panadera de Barcelona, SA (IPSA). Durant la guerraIMAGE0005 de 1936-1939, fou col·lectivitzada. Els seus propietaris la recuperaren el 1942, i es canvià el nom de la raó social per Nieta de Andrés Gallarda, SA. La gestió, però, continuà sota la direcció del Servicio  Nacional del Trigo del Ministeri d’Agricultura fins al 1979, moment en què passa a denominar-se Oromas, S.A., fins al seu tancament definitiu l’any 1991.

Les veïnes van reivindicar molt de temps aquest espai per a destinar-lo a equipaments públics per a un  barri amb poca dotació. Com  a resposta, l’Ajuntament negocià la compra de l’edifici amb els propietaris i l’expropià  el 1995.

La intervenció arquitectònica fou guardonada amb el Premi Bonaplata, en la convocatòria de l’any 2000. Va conservar els elements mobles essencials que permeten entendre l’activitat de l’antiga fàbrica i els diferents processos des que entrava el gra a les sitges fins que en sortien eIMAGE0002ls sacs amb la farina i els altres subproductes com la pellofa i el germen. D’entre la maquinària més destacada hi trobareu els molins de quatre corrons de la casa Buhler, a la sala d’exposicions Joan Alsina; la despuntadora Morros que separava el germen del gra de blat, a la sala d’informàtica; a la segona planta, el plansichter, que destriava els productes segons el seu volum i era conegut popularment com a “ballarina” pel seu moviment oscil·lant; a la tercera planta, dins la sala Jesús Concernau, l’embarrat que permetia el  moviment a les màquines, i el darrer tram dels elevadors de culleretes, canonades que travessen l’edifici i permetien el trànsit del gra a cada una de les etapes del procés.

Si per un moment tanqueu els ulls podreu imaginar com era la l’activitat frenètica de les treballadores d’aquesta fàbrica, sempre dins d’un núvol de pols de farina i vigilant el bon funcionament d’unes màquines que feien un soroll de mil di
monis.

IMAGE0003El proper cop que aneu a la fleca a comprar pa, un dels aliments bàsics de la història de la Humanitat, penseu en el llarg viatge que fa un gra de cereal des del camp on ha estat conreat fins a la taula de casa vostra.

La Farinera en aquests quinze anys de funcionament com a Centre Cultural que ara celebrem ha estat un referent del nostre barri i de la nostra ciutat ara com a fàbrica de cultura, perquè  no solament de pa viu l’home .

 

Jordi Morell i Núñez

 

LA DAMA DEL CLOT

 CLIC núm. 83 març-abril 2014
 

Aquests dies ha fet 34 anys que va aparèixer la noticia que un jove escultor del Clot i soci de l’Ateneu Popular, Francesc Mla dama del clotartí Rom, seria l’encarregat de fer una escultura per la plaça de les Glòries. L’obra es titularia La dama del Clot. L’escultura seria de 6 metres d’alçada i estaria composta per elements bàsics, com ferro i formigó, mentre que la base tindria quatre metres i els dos metres superiors serien mòbils. La figura volia representar a la dona del barri en general i per això la part mòbil estava previst que girés sobre uns eixos en funció del vent. L’obra havia d’estar acabada l’ 11 de setembre d’aquell mateix any però, com succeeix en moltes ocasions, va fallar el finançament, que ascendia a un milió de pessetes. El barri era pobre i malgrat, les esperances de portar-la a terme, no va arribar a erigir-se.


Cristina Aparicio Súcar

LA SUCURSAL NÚM. 4 DE LA FLOR DE MAIG

CLIC núm. 79 maig-juny-juliol 2013
Sucursal núm. 4 La Flor de Maig anys 20

Sucursal núm. 4 La Flor de Maig anys 20

Les cooperatives de consum han ocupat un lloc clau en la història del Clot – Camp de l’Arpa.

Solament en sobreviuen tres com a entitats de lleure: l’Antiga del Camp de l’Arpa, la Formiga Martinenca i l’Amistat.

El 1912, l’Obrera Martinenca es va fusionar amb la cooperativa poblenovina La Flor de Maig tot aportant el seu patrimoni. L’edifici del carrer de la Muntanya núm. 62 va esdevenir la sucursal núm. 4 i l’any 1914 van comprar la finca veïna per ampliar l’edifici.

La Flor de Maig va desaparèixer als inicis dels anys cinquanta i l’edifici que tenien al barri va ser adquirit per la Casa de Cuenca a inicis dels seixanta.

El Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa està treballant en la recuperació de la memòria d’aquestes entitats i demana la col•laboració dels veïns i veïnes aportant les seves vivències.

Jordi Morell i Núñez

Montserrat Fortuny

Clic núm. 78  març-abril 2013

“Consultorio Femenino y de belleza Eupartol, a cargo de dona Montserrat Fortuny de Laboratorios Eupartol, Xifré 48, Barcelona 26”

Aquesta falca encapçalava uns dels programes femenins que es van començar a emetre per ràdio als anys 30 a Catalunya. Era un espai diari, de dilluns a divendres, a la franja horària del migdia, hora on hi havia més audiència femenina. Primer es va emetre a Ràdio España de Barcelona, on només va durar uns mesos, i a l’octubre del 36 va continuar la seva emissió a Ràdio Associació de Catalunya, on va arribar a ser tot un símbol de la ràdio femenina a casa nostra. Mercedes Laspra va ser la veu de Montserrat Fortuny fins a la seva jubilació (1981), entre d’altres Mari Carmen Nubiola va continuar fins l’última emissió del Consultori, l’any 1984.

Aquest programa tractava d’assumptes que interessaven a les dones de l’època (salut, bellesa, cuina, música,…) sobretot, feina propaganda dels productes del laboratori Eupartol, que tenia la seu al carrer Xifré, 48

Rosa Martell

Vanguardia 25 10 1986

Els Encants, 85 anys al mateix lloc

2123Clic núm 77 gener,febrer 2013

El mercat dels Encants Vells són a punt de canviar d’emplaçament. En motiu d’aquest canvi no està de menys recordar que durant el 2013 es faran 85 anys que han estat al mateix lloc. Tal com explicava al 1958 l’antic president del Gremi d’Encantistes, Jaume Papell Baraup:

“23 de marzo de 1928…/… El primer vendedor de esta Feria, don José Font, asociado número uno de este Gremio, instaló su puesto sobre la hierba que cubría la que en un día será la más amplia de las plazas de Barcelona, la Plaza de las Glorias Catalanas; a su vera, junto a la vía del ferrocarril, asentó su puesto el también vendedor don Ramón Trallero, y así, poco a poco, con cierta timidez, a los ocho dias eran ya quince los vendedores de la Feria, un mes después sumaban ya cincuenta y, alcabo de muy poco tiempo, pasaban de doscientos. Eran todos ellos encantistas que habian tenido sus puestos en el céntrico Paseo de la Cruz Cubierta y Avenida Mistral. En aquellas concurridas vías, el cliente se lograba por sus solo paso en la calle; en el nuevo emplazamiento, el cliente debía acudir expresamente al lugar para efectuar sus compras. Cuan duro debió ser el primer tiempo. Intentemos imaginar a nuestros consocios, señores Font y Trallero, solitarios, su puesto montado a la vera de la vía, sus géneros expuestos a la visión de los pasajeros del tren que, raudo pasaba entre ellos escupuendo humo y vapor… Intentemos imaginarlos aguardando en vano a aquellos clientes que periódicamente cruzaban ante sus paradas sin posibilidad de hacer publicidad, ni  propaganda alguna…, solitarios, en medio del campo, aguardando tan solo que el paso del tiempo les aportase a sus compañeros reacios para, así, entre todos, construir, formar, organizar el nuevo Mercado de la Feria de Bellcaire, que la disposición municipal habia esparcido por doquier…”

Font: “Boletin de orientación gremial” Año IV Nº . Abril de 1958 p.3

Antonio Gascón

PARC DEL CLOT

CLIC núm. 75 setembre-octubre 2012

L’any 1958 es va inaugurar una escola d’aprenents, un taller de reparacions, magatzems i vies de tren a la zona de l’actual Parc del Clot. La propietat ve ser de la MZA ( Línea Ferroviaria de Madrid-Zaragoza-Alicante) fins el 1940 quan va passar a pertànyer a RENFE, mantenint el servei fins el 1972 i abandonant-lo després de soterrar les vies. El 1977 RENFE va vendre els terrenys a l’Ajuntament de Barcelona per un preu raonable. El 1986 es va inaugurar definitivament el  Parc del Clot, construït per D. Freixa i V. Miranda. Els arquitectes van conservar alguns dels elements arquitectònics com la xemeneia i els grans murs amb arcades, que formaven part de la façana reconvertits en un aqüeducte de 25 metres, un llac i un salt d’aigua. En la zona del petit bosc, dins de les parets dels antics tallers, sense sostre, hi trobem l’escultura Ritus de primavera de l’escultor nord-americà Bryant Hunt, 1986.

Rosa Martell

Estació Clot

Estació Clot

Les cases baixes del carrer del Clot

Clic núm 74,  maig-juny-juliol 2012
El 21 de juliol de l’any 1682, Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona 1649 – 1740), baró de la Bleda, adquireix a Mònica Fals el dret d’ocupació dels terrenys del “Mas Roig”, situats al barri del “Clot de la Mel”, que formava part de l’antic poble de Sant Martí de Provençals. La finca constava d’una superfície total de 2 Ha aprox., amb l’obligació de pagar el cens de 8 lliures, 15 sous i 6diners, que havia de fer efectiu cada primer d’abril. Ambmotiu de les lleis de desamortització, en el segle XIX, el benefici d’aquest cens va passar a l’Estat.
L’any 1837, elssuccessors de Jaume Salvador: Joaquim Salvador i Burgués (1766-c.1857) i el seufill Josep Salvador i Soler (1804-1855), signen els Establiments de censos per a poderparcel·lar els terrenys de cada casa. El seu import individual del cens era de: 11 lliures, 8 sous i 1 diner. Això donava dret als nousadquiridors a edificar-hi cada una de les 18 cases que conformen l’actual renglera.
CLIC núm 74 maig-juny-juliol 2012
Marc Pérez Ordóñez

Can Robacols

Clic núm 73 març-abril 2012

A la zona compresa entre els actuals carrers Ripollès, Besalú, Josepa Massanés, Pistó i Historiador Maians, hi havia un nucli semi rural, un llogaret de casetes baixes, emblanquinades, amb torretes de flors i carrers sinuosos conegut amb el sobrenom d’una família martinenca ” Can Robacols”.
A partir de l’any 1978 aquesta zona s’hi projectà la construcció de 68 edificis de 4 plantes. Però n serà fins l’any 1979 que, gràcies a la lluita de ” L’Associació de Veïns del Clot – Camp de l’Arpa”, amb fetes reivindicatives i el treball veïnal, s’aconseguirà la transformació d’aquest espai en zona verda. Els arquitectes Pedro Barragán i Bernat de Solà hi projectaran una plaça poc funcional la qual va ser inaugurada al 1987. Aquesta plaça tindrà una vida ben curta. L’Ajuntament reformarà, dins del Pla de Millora dels Carrers de Barcelona, aquest espai de 1.600m2 amb una inversió de 195.080.- Euros després de varies queixes veïnals, degudes a la perillositat d’alguns elements estructurals de la plaça. La qual serà inaugurada el 17 de novembre de 2006.

Rosa Martell

La capseta de música i l’ocellet inquiet que cada nit aconseguia evadir-se de la presó d’Osca

Clic núm 66

Ramón Acín Aquilué

( Osca 30.8.1888, ídem, 6.8.1936)

Pintor, escultor, professor, revolucionari anarquista

Indefens, sol, apallissat, lligat de mans, destrossat pel plor i els recordats crits de Conchita i les seves dues nenes. Mutilats els somnis amb la boca seca i el cap a punt d’esclatar, Ramón Acín, es va enfrontar en solitari al grup d’assassins que l’havien conduït a les tàpies del cementiri d’Osca. Era el 6 d’agost d’aquell maleït estiu del 1936. Van sonar els trets, i la terra es barrejà amb la seva sang, setze dies més tard el va seguir Conxita i amb ella, el que havia d’haver estat el seu tercer fill. Al parc d’Osca van quedar els seus “ocellets de metall”, la barbàrie feixista no entenia d’art. Anys desprès, les seves germanes van fer niu al Clot, just a la confluència del carrer d’ Aragó amb l’avinguda Meridiana.

Antonio Gascón

Carrer Aragó amb l'avinguda Meridiana

Pau Naumenko

Clic núm 72

Pavel o Pau Naumenko, d’origen rus, va arribar a Barcelona a principis del segle XX i es va casar amb una dona catalana. Fruit del matrimoni va nèixer la seva filla Isabel. La parella, regentava un taller de joieria al carrer de Muntanya núm. 59, on vivia de forma molt discreta. L’anarquista clotenc Joan Llarch el descriu com un home “prim de cabell ros, pell blanca i delicada, amb uns uls serens i blaus” o deien també que ” era un home educadíssim i reservat” i nosaltres afegim, que “era culte i molt alt”. Al començar la Guerra Civil de 1936-1939 es va fer molt evident la seva tendència política i segons Llarch era comunista. Hi ha testimonis que afirmen que  es relacionava amb oficials de les Brigades Internacionals,i un altre cop , Llarch apunta que va col·laborar amb el cònsol soviètic. Vladimir Antonov-Ovseyenko, fent-li de traductor. Al finalitzar la guerra, Naumenko va retornar a la URSS, sembla que juntament amb la seva filla, mentre que la seva dona es va quedar al barri, on va morir.

Marc Medir Navarro

Anunci inserit en la Revista de l’Agrupació Cultural Atlantida 1935

Post Navigation

La Teva Veu a Internet

Les dones de Sant Martí

Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

De gent i de llocs

Bloc personal sobre genealogia, país i altres dèries

Katalunien

Ein Land, seine Leute, seine Kultur, seine Sprache

overtherainbowclot

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

operaciogarzon

Recull de material sobre l'Operació Garzón

FORMACION HVAC

This WordPress.com site is the bee's knees

palomassebastia07

salud la lucha continua

marinaalamo

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

rosebud1941

The greatest WordPress.com site in all the land!