Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

Archive for the category “EAMP”

Els Fets de Bellver de Cerdanya 1937 : una fal·làcia històrica

El proper dilluns 3 d’abril a les 19h

Espai Antoni Mirò Peris, pl Carme Monturiol, 10

A càrrec d’Antonio Gascón, membre del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa

 

Resulta una paradoxa descobrir després de 80 anys que Martín Escuderotot el que s’ha escrit fins ara sobre els fets de Bellver de Cerdanya és fals. Però la sorpresa ha estat que per conèixer la veritat s’hagi hagut de recórrer als arxius oficials francesos.

Pel mateix, les plaques del Memorial Democràtic que commemoren a Bellver els suposats combats del 27 abril 1937 ara no tenen cap sentit, al tenir la certesa que aquests mai es van produir, ja que l’únic que hi va haver aquell dia va ser una emboscada, ocultada després amb interessades mentides, pensades com mitjà de justificació de aquells assassinats, que van estar a punt de desencadenar a la Cerdanya uns fets de maig paral·lels als barcelonins.

 

Anuncis

LA VIDA ENTRE VIES

És indubtable que l’arribada del tren al nostre barri va potenciar el progrés i alhora va revolucionar l’economia local en facilitar un mitjà de transport tant de passatgers com de mercaderies, que venia a substituir el tradicional transport de carro o de diligència, factor que va propiciar que moltes empreses decidissin establir-s’hi, buscant amb això poder optimitzar els seus rendiments.

L’evolució va comportar la inevitable i progressiva pèrdua de la tradicional activitat agrícola i ramadera, que es va veure així substituïda per la indústria i la construcció, cosa que va comportar com a conseqüència el progressiu creixement humà del barri en establir-s’hi nous i nombrosos veïns procedents de tots els racons d’Espanya.

SE-IF-0985

AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madrid

La inesperada aparició d’uns àlbums fotogràfics de l’escola d’aprenents de Renfe, juntament amb fotos dels veïns convivint amb total normalitat enmig de les vies de la Meridiana, i en particular en l’època de la festa del barri, amb les atraccions gairebé enganxades al traçat del ferrocarril, es van convertir en la gran excusa per imaginar la possibilitat d’una exposició fotogràfica, que hauria de recollir el temps en què es vivia perillosament entre les vies.

Les vies, però, encara sobreviuen avui en la nostra ment quan es percep que els talls del traçat del ferrocarril sobre el territori actualment, 70 anys després, continuen vius en la trama urbana gairebé i en les línies de separació que en el seu dia passaven pels temuts passos a nivell de Gran Via, Glòries i Meridiana.

L’exposició ha permès, alhora, recuperar imatges del desaparegut dipòsit de màquines, juntament amb algunes de les fotografies més antigues del barri, o la també desapareguda estació del Clot, sense oblidar els tres passos a nivell que en el seu dia van segregar el nuclis del barri.

Antonio Gascón i Cristina Aparicio

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

Aspecte de la via en el trajecte de Barcelona-Término a Clot, km. 109,130 de la línia de Barcelona-Término a Cerbère per Granollers, abans de l’electrificació, any 1940. Fons Servicio Eléctrico de RENFE. AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madripèrdua de la tradicional activitat agrícola i ramadera, que es va veure així substituïda per la indústria i la construcció, cosa que va comportar com a conseqüència el progressiu creixement humà del barri en establir-s’hi nous i nombrosos veïns procedents de tots els racons d’Espanya.

 

LA VIDA ENTRE VIES, el ferrocarril al Clot i Camp de l’Arpa 1854-1972

cartell_vida_entre_vies

Del 1 al 26 de febrer

Lloc: Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10.

Inauguració el dilluns 8 a les 19 h.

L’arribada del ferrocarril al Clot – Camp de l’Arpa 

Pocs després de la inauguració de la primera línia de ferrocarril a la Península, de Barcelona a Mataró (1848), coneguda també com el Camí de l’Est, va començar a funcionar el 23 de juliol de 1854 la línia Barcelona – Granollers, o Camí del Nord. La primera parada sortint de la ciutat era el Clot: travessava la plaça de les Glòries i seguia per l’actual carrer dels Escultors Claperós . A més de l’estació s’inauguraren els grandiosos tallers i unes cotxeres on cabien 44 cotxes. Sortint de l’estació el tren passava per un pont de pedra i totxana sobre el camí de Sant Martí de Provençals. L’arribada del tren posicionarà dins el progrés el Clot i tots els territoris per allà on passi. Revolucionarà l’economia local al facilitar un mitjà de transport de passatgers i de mercaderies, tant de matèries primeres com de manufactures. Fins aleshores, el transport per terra en carro, carreta o diligència, o la navegació fluvial i de cabotatge permetien un moviment reduït de persones i béns. Un seguit d’empreses buscaran la proximitat amb el camí de ferro per optimitzar els seus rendiments. Això comportarà una gradual i inevitable evolució del paisatge amb una pèrdua progressiva de l’activitat agrícola i ramadera, que serà substituïda per la indústria i l’habitatge d’un barri en creixement.

A la dècada de 1890 s’inaugura el darrer tram de la línia de Barcelona – Montcada – Granollers – Ripoll, conegut com la Companyia Nord. El traçat passava per la plaça de les Glòries i seguia per l’avinguda Meridiana. Aquesta companyia construirà una zona de vies mortes a l’illa Independència / Meridiana / Dos de maig.

El traçat de les diferents vies no respon a una planificació conjunta i esdevindran una cotilla que condicionaran el creixement del barri. Des de la segona dècada del segle XX es buscarà una solució amb diferents plans d’enllaços que pretendran racionalitzar els sistema ferroviari de la ciutat.

 

LA REPRESSIÓ CONTRA LA CNT L’ESTIU DE 1937

El proper dilluns 19 d’octubre a les 17h

Espai Antoni Miró Peris, plaça de Carme Monturiol, 10 12112277_1109474039062684_6642384571500338355_n.

A càrrec d’Agustí Guillamón i

organitzat pel Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa

Les sagnants jornades del 3 al 7 de maig de 1937 van acabar amb la derrota política de la CNT i el POUM. La repressió contra la CNT fou de caràcter selectiu: s’intentava atreure als comitès dirigents de la CNT, al mateix temps que es desencadenava una ferotge repressió contra els revolucionaris.

NO ERES NEN O NENA SI NO ……….

El dilluns 21images  setembre a les 19 hores

Lloc: Espai Antoni Miró Peris

A càrrec de Marc Pérez i Rosa Martell ( Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa )

 

 

Qui no recorda aquelles cançons que ens enviaven a dormir o al negrito que ens cantava images 1la cançó del Colacao?
Tornarem a la nostra infància recordant aquells anuncis que escoltaven a la ràdio o veiem per aquell únic canal de televisió.

Veurem anuncis curiosos, picants,…

 

 

 

ESTEREOTIPS DE GÈNERE EN EL FOTOPERIODISME ESPORTIU CATALÀ DELS ANYS VINT I TRENTA

Dilluns 15 de juny a les 19 h a l’Espai Antoni Miró Pèris

Organitza el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpanoies1

A càrrec de Daniel Justribó, autor de “Feminitat, Esport, Cultura – pioneres de l’atletisme català (1921-1938)” analitzarà els diferents tractaments de gènere de les fotografies esportives del període pre i republicà coincident amb els inicis de l’esport femení popular a Catalunya.

 

 

BARRIS, VEÏNS/ES I DEMOCRÀCIA

Dilluns, 11 de maig a les 19 hores10563126_902510893105636_853859063208147315_n

Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol 10 Barcelona

A càrrec de Marc Andreu Acebal

Presentació del seu llibre “Barris, veïs/es i democràcia”

El moviment ciutadà forjat als barris durant la dictadura va ser un dels components destacats de la lluita antifranquista que va fer possible la transició a la democràcia i la defensa dels interessos de les classes subalternes en el procés de canvi polític i institucional.

ELS LLUMS S’APAGUEN A TOT EUROPA

Dilluns 9 de febrer a les 19 hores

A càrrec de Josep Pich i Mitjana, professor en Historia Contemporània per l’ Universitat Pompeu Fabra.

A l’ Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10 ( Degà Bahí – Nació) Barcelona

Presentarà el seu llibre “Els llums s’apaguen a tot Europa “.

L’història d’Europa de l’ultim terç del S. XIX fins la I Guerra Mundial.

L’historiador ens mostra un món convuls just a punt del gran esclat que suposarà la I Guerra Mundial, i ho fa aprofitant no només els seus coneixements, sinó una elevada quantitat de recursos gràfics de l’època que converteixen aquest llibre en un document molt interessant per aproximar-se a un període crucial de la història del món.

RECOBRANT EL PASSAT, la petita història del Fuerte Pío.

Comencem l’any amb una xerrada a càrrec de  Cristina Aparicio y Antonio Gascón.

dilluns,  12 de gener a les 19 hores

Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10 Barcelona ( carrer nació – Degà Bahí)

Vols coneixer una mica més d’aquesta història ? aquí et deixem un petit tast.

 

Molt poca gent recorda que sota el nom de Fort Pienc s’amaga l’existència d’un antic fort, que es va construir sota l’ombra de la Ciutadella, i des del qual el nostre barri del Clot quedava a l’abast dels seus canons, i menys encara de com era de veritat aquell fort, o el paper que aquest va tindre dins la història del nostre barri, desmemoria que en part intentarem reparar.

Després de la derrota de 1714, que va comportar la construcció de la Ciutadella en 1718, l’exèrcit ocupant va advertir la necessitat de cobrir el camí de França que portava a la ciutat, i que entrava en la mateixa per l’anomenada Porta Nova.

I per això es  va planeja la construcció d’un petit fort que protegís aquesta porta, cobrint a la vagada una part de la Ciutadella, o amb el qual poder batre mitjançant els seus canons des d’aquesta porta fins a més enllà del  Clot,  com ho havia fet una bateria barcelonina durant l’època del setge, construcció que situada a uns 800 metres de la ciutat es va concloure en 1719.

Aquell fort anomenat Pius, en honor del governador de la ciutat, viurà una certa glòria quan la guerra contra el Francès, encara que ocupat per l’invasor.

Anys més tard des d’ell es bombardejarà Barcelona, o servirà de presó per als liberals després de la caiguda del Trienni liberal.

Però el Pla Cerdà i l’arribada del ferrocarril acabarà amb ell als finals del segle XIX.

Antonio Gascòn i Cristina Aparicio

Es mostra FUERTE PIO0002.jpg.

 

RÀDIO 4. Història de la primera emissora en català.

Dilluns, 10 de novembre a les 19 hores
A l’espai Antoni Miró PerisLogo antic
Plaça Carme Monturiol, 10 Barcelona
( carrer Degà Bahí – Nació )

Amb Pere Font i Grasa

Periodista de premsa i ràdio és autor, entre d’altres, del llibre  Ràdio 4. La primera en català. Història dels primers 25 anys. Actualment és president del Centre d’Estudis Santjustencs.

 

Ràdio 4, una de les emissores de Ràdio Nacional, va ser la primera que va emetre en català després de la guerra civil. EPere Font i Grasantre els locutors que van fer història aquell 13 de desembre de 1976 hi havia Pere Font i Grasa, que anys després va fer diversos treballs sobre la història de l’emissora. A punt de fer 38 anys d’aquella efemèride, ens explicarà com va començar aquella aventura i què va suposar Ràdio 4 en el procés de normalització democràtica de Barcelona i de Catalunya.

 

Post Navigation

La Teva Veu a Internet

Les dones de Sant Martí

Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

De gent i de llocs

Bloc personal sobre genealogia, país i altres dèries

Katalunien

Ein Land, seine Leute, seine Kultur, seine Sprache

overtherainbowclot

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

operaciogarzon

Recull de material sobre l'Operació Garzón

FORMACION HVAC

This WordPress.com site is the bee's knees

films&kids

Molt més que cinema infantil

palomassebastia07

salud la lucha continua

marinaalamo

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever