DIABLES DEL CLOT, 40è aniversari

Les colles de diables són una de les tradicions més arrelades a Catalunya, els seus orígens es remunten al segle XV, ara bé els seus inicis estaven lligats als “entremesos”. Era una representació teatral entre el bé i el mal, principalment lligat a les festes de Corpus. Festa que ha anat evolucionat i adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables.
La colla de Diables del Clot neix l’any 1977 arran de la primera festa major, fou creada per un grup de joves del barri amb la voluntat de recuperar la cultural tradicional catalana. La seva primera seu va ser al local del Centre Excursionista Sant Martí, fins al tancament del centre. L’any 1980 s’incorporen a la secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc.
Els diables del Clot, des del seu inici, participen activament en la Festa Major del barri, posteriorment també organitzen la revetlla de Sant Joan del i participen en les Festes de Primavera, col·laboren també amb els actes de l’entitat Orfeó Martinenc, a la qual pertanyen, als últims anys col·laboren amb els actes el Mercat Solidari amb l’ONG Sant Martí amb el Sàhara, surten a la rua de Carnestoltes i participen en correfocs a tot Catalunya. Formen part de la Coordinadora de colles de diables de Barcelona.

Besties de foc

El Tolc

Va ser creat per substituir l’antic drac de roba, el nom va sorgir mitjançant un concurs entre les escoles del barri. Significa Clot a l’inrevés. Representa una gàrgola alada, té una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, mans i ales. Creat per Xavier Jansana l’any 19995. Pesa  200 Kg  i té una llargada de 4 metres i,  2,5 metre d’alçada.

 

 

El Pork del Clot

El Pork del Clot pertany a les Xarcuteries Bosch i va ser creat per celebrar el 150 aniversari de la xarcuteria, està cedit a la Secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc.
Creat per Dolors Sans l’any 2013. Pesa 18 Kg. Representa un porc senglar recobert amb una armadura de combat, té 9 punts de foc.

ELS CARRERS DE JOAN DE PEGUERA I DE L’ETERNA MEMORIA

Clic 98, marc-abril 2107

Carrers en memòria del terratinent Joan Antoni de Peguera i Bayllet ( 1755-1837), últim descendent d’un llinatge de cavallers i nobles.

L’Elvira i la Roser Arbós al carrer de Joan de Peguera, l’any 1969.

Casat,  l’any 1929 amb Maria Miquela de Borràs, va morir vuit anys més tard sense haver tingut  fills. Tenia diverses propietats disperses pel pla de Barcelona, que foren heretades pel seu nebot, José Maria de Cárcer y de Peguera,  i la seva esposa.

Deu anys després de la mort Joan Antoni de Peguera, i després que la seva vídua s’hagués tornat a casar, aquesta va aprofitar la parcel·lació dels carrers d’aquesta zona en els terrenys de la seva propietat, per demanar a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals que es posés el seu nom en un dels carrers  i el d’Eterna Memòria en un altre, en record de qui havia estat el seu primer espòs.  El 13 de març de 1862 l’Ajuntament de Sant  Martí acordà acceptar aquesta petició, tot posant Joan de Peguera al carrer que fins aleshores es deia Montserrat i de l’Eterna Memòria a un dels carrers que el creuen.

 

Rosa Martell

JOAN LLARCH I ROIG

Clic 93  abril – maig 2016

ESCRIPTOR El Clot 1920, Sarrià 1987 Fill de família obrera, ben aviat va quedar orfe i va haver de treballar. Va ésser cridat a files a la Guerra Civil. Captiu, va passar per camps de concentració i per un servei militar de càstig de cinc anys.

Fotografia cedida per Adrià i Jordi Llarch

En sortir, va haver d’anar malvivint amb treballs miserables que va compaginar amb la seva vocació per l’escriptura. Va aconseguir petites feines literàries per encàrrec o amb pseudònim, però va anar acumulant una bibliografia que arribaria a una cinquantena de títols. Els seus temes van ser molt variats, des de novel·les de divulgació i biografies (Gaudí, Dalí, Luther King, Durruti, Negrín, Franco,…), fins a altres de crònica social crítica, temàtica fantàstica o relats històrics i compromesos sobre la guerra civil, els seus personatges i la posterior dictadura. La major part de la seva obra va ser publicada en castellà encara que també té una producció notable en català, com ara la novel·la de 1982, Memòria de la fosca nit. El 2001, el Districte de Sarrià – Sant Gervasi, per iniciativa veïnal, li va dedicar uns jardins a l’av. J.V. Foix, que actualment duen el seu nom.

Eugeni Renom Cucurella

Els carrers del Clot i Camp de l’Arpa

Dilluns, 13 de març a les 19 hores

a l’espai Antoni Miró Peris

Xerrada a càrrec del Marcos Pèrez i Rosa Martell del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa

Conèixes qui era Carme Monturiol, Gregori Maians o Carles Gumersin Vidiella ?

Saps quin va ser l’origen del carrer de Pistó ?

Perquè alguns carrers han canviat de nom ? o fins i tot perquè porten un nom i no un altre, qui decideix el nom dels carrers.

 

TANQUEM PER VACANCES

Fins el 7 se setembre, tanquem per vacances.

Per problemes tècnics no tornarem a fer reunions al Centre Cultural La Farinera fins el setembre.

Si voleu contactar amb nosaltres podeu fer-ho per mail: thclotcarpa@gmail.com.

JORDI GUMÍ I CARDONA

CLIC 91 maig – juny – juliol 2016

Autorretrat, 1992

FOTÒGRAF El Clot, 28 d’abril de 1931

Barcelona, 18 de setembre de 2013.

Nascut al carrer de Muntanya, va ser alumne de l’Acadèmia Vila. Es va dedicar professionalment a la fotografia des del 1957.

 

Es va especialitzar en fotografia científica aplicada a la il·lustració editorial. L’any 1968 va guanyar el premi de l’Institut d’Estudis Catalans per un estudi pinacològic d’investigació artística sobre el pintor Isidre Nonell. El 1978 li va ser atorgat el títol de Maître Photographe Europeen. El seu treball, El Llibre de les Bèsties, va ser guardonat pel Ministerio de Cultura, per ser el

Jordi Gumí durant una visita a l’ Academia Vila

llibre més ben editat de l’any 1984 en la categoria d’il·lustració. La seva activitat dominant va ser la il·lustració de publicacions, especialment per a llibres sobre Catalunya, amb imatges de temàtica d’art, cultura, geografia, documentació popular i recerca de tradicions. Va ser l’autor gràfic de més d’una trentena de llibres. Des del 1969 va dedicar-se a la docència com a professor de fotografia a l’Escola Massana de Barcelona. Al 1973 el van nomenar sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. En la doble vessant de químic i fotògraf, va escriure sobre temes de fotografia i investigació científica d’obres d’art. El 2010 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi “Per la seva tasca difusora de la imatge de Catalunya, en la il·lustració de nombrosos volums, i destacat per l’ activitat docent”.

Eugeni Renom Cucurella

Txernòbil, una catàstrofe nuclear en l’era Gorbatxov

A càrrec de Llibert Ferri

Espai de barri, Antoni Mirò Peris

plaça Carme Monturiol, 10 Barcelona

Dilluns, 9 de maig a les 19 h.

Organitza el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa

El periodista Llibert Ferri, ex-corresponsal de TV3 a Moscou, ens explicarà com era aquell país, on hi va arribar un any després de l’accident nuclear de Txernòbil i que estava en ple procés de la Perestroika i d’esfondrament dels règims comunistes.

Itinerari: La Farinera

Dissabte, 16/04/2016  a les  11:00

A càrrec del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa

El Centre Cultural La Farinera del Clot està emplaçat en un dels edificis de l‘Antiga Farinera Sant Jaume. Tot i la rehabilitació com a espai cultural, hi queden vestigis de part de la maquinària emprada en el procés de fabricació de la farina i d’altres derivats del gra. Es farà un recorregut per les diferents plantes de l’edifici.

 

Lloc: C. Cultural la Farinera del Clot

Preu: 3 €

(inscripció prèvia durant la setmana anterior a l’acte trucant al 932918080 )

Organitza: Centre Cultural la Farinera del Clot

JOAN AMADES. LA MEMÒRIA DEL POBLE

Dilluns 11 d´Abril a les 19 hores.

Espai Antoni Miró Peris,plaça de Carme Monturiol

( Degà Bahí entre Muntanya i Nació ).

Entrada: Gratuïta

 

A càrrec d’Amadeu Carbó,  codirector del programa de ràdio Fes ta Festa a http://www.festafesta.net i membre de l’Associació Cultural Joan Amades

Organitza el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa

Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959 ) és el folklorista més prolífic dels Països Catalans. La seva obra és extensa i la seva vida apassionant i apassionada per la cultura popular i tradicional. Aquesta conferència vol fer una aproximació al personatge, a l’obra i la seva transcendència.

 

COM ES CREEN ELS MITES RELIGIOSOS: EL CAS DEL MIRACLE DEL COIX DE CALANDA

A càrrec d’Antonio Gascón

Lloc: Espai Antoni Miró Peris

Dia: dilluns 14 de març, 19h

La pueril mentida d’un murri, els interessos d’un capellà processat per la inquisició, els interessos del Pilar i els propis de l’Ajuntament de Calanda, la Guerra de Successió de 1640-1652, la visió mística d’una monja, al supost petó de Felip IV, la imaginària marca de transplantament i la oportuna publicitat, els factors determinants del mite.