LA VELLA ERMITA DEL CLOT

Segons Carreras Candi, al Clot l’any 1638, es va construir al costat de la fleca, una capelleta de tipus romànic, “d’una nau romana, de 6 per 13 metres de planta, amb un cupulí al centre, un òbol en la façana, que coronava dos pilanets, sostenint una campaneta”.

Temple que al 1821 es va quedar petit, en tenir capacitat només per a 70 persones, i per això es va decidir que s’havia d’ampliar.

Recinte que resistirà fins a la construcció de la nova església que es va concloure en 1882 amb pedra de l’enderrocat Fort Pius.

Per això, tal com afirmava Pascual Madoz en 1845, al “Caserio del Clot” i a tot al llarg de la seva carretera, a part de les cases i molins, hi havia també un hostal, un hort dependent de l’hostal, un forn, una carnisseria i el seu corresponent corral, i dues tavernes, i una ermita.

Atonio Gascón

CLIC 102

BASES PER A LA CONVOCATORIA DELS CONCURSOS DEL TALLER D’HISTÒRIA DEL CLOT – CAMP DE L’ARPA A TRAVÉS DE LES XARXES SOCIALS.

• El Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa organitza concursos en les següents xarxes socials:

www.facaebook.com/tallerhistoriaclotcarpa

www.twitter.com/thclotcarpa

www.instagram.com/thistoriaclotcarpa

http://www.thclotcarpa.wordpress.com

 

Bases pels concursos a FACEBOOK:

• Per participar als concursos, cal tenir un perfil personal o una fanpage de Facebook.
• La dinàmica dels concursos, el mètode de participació, tria de guanyadors i premis es detallaran en el mateix post del concurs de la pàgina de Facebook del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa (facebook.com/tallerhistoriaclotcarpa).
• Es desqualificaran les respostes discriminatòries, ofensives, insultants o de menyspreu cap una persona/acte o esdeveniment/institució/ciutat/barri, així com les respostes que facin propaganda política o de difusió d’idees, actituds o accions xenòfobes, racistes, discriminatòries envers la raça, el sexe, el pensament, la religió i, en general, contraries o ofensives als drets humans.
• Els concursos seguiran les normes de facebook.

Bases pels concursos a TWITTER:

• – Per participar als concursos, cal tenir un compte de Twitter.
• – El mètode de participació, tria de guanyadors i premis es detallaran en el tweet específic del concurs enviat des del compte de twitter del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa (www.twitter.com/thclotcarpa).
• – Per participar-hi, cal que el perfil de Twitter no sigui privat.
• – Es desqualificaran les respostes discriminatòries, ofensives, insultants o de menyspreu cap una persona/acte o esdeveniment/institució/ciutat, així com les respostes que facin propaganda política o de difusió d’idees, actituds o accions xenòfobes, racistes, discriminatòries envers la raça, el sexe, el pensament, la religió i, en general, contràries o ofensives als drets humans.
• – El concurs seguirà les normes de Twitter.

Bases pels concursos a través d’INSTAGRAM

• Participació
• – Per participar als concursos, cal tenir un compte d’Instagram.
• – El mètode de participació, tria de guanyadors i premis es detallaran en la imatge específica del concurs pujada al compte d’Instagram del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa (www.instagram.com/thistoriaclotcarpa)
• – Es desqualificaran les respostes discriminatòries, ofensives, insultants o de menyspreu cap una persona/acte o esdeveniment/institució/ciutat, així com les respostes que facin propaganda política o de difusió d’idees, actituds o accions xenòfobes, racistes, discriminatòries envers la raça, el sexe, el pensament, la religió i, en general, contràries o ofensives als drets humans.
• – El concurs seguirà les normes d’Instagram.

 

Altres

• Addicional i comú per a totes les xarxes socials del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa:
• L’organització no es fa responsable de cap problema o error tècnic d’un sistema online informàtic, servidor o proveïdor, equip informàtic o error de software de qualsevol correu electrònic que pugui produir-se.
• El Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa, es reserva el dret a modificar o cancel·lar les promocions.
• Participar en els concursos implica la plena acceptació d’aquestes bases.
• Promocions vàlides només per majors d’edat residents a Espanya.
• Les dades des concursants com les dades dels guanyadors NO s’incorporaran a cap fitxer del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa..
• En cas que el concurs suposi la participació amb fotografies, s’entendrà que l’autoria de les imatges correspon a la persona que presenta la imatge al concurs, o bé, que té la seva autorització.
• El Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa, queda eximit de tota responsabilitat pels drets d’autor, imatge o altres que puguin correspondre a tercers en tots els concursos que convoquin.
• Totes les imatges han de respectar el dret a la intimitat de les persones i a la pròpia imatge d’acord amb la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge. Els participants es comprometen a estar en possessió del consentiment exprés de les persones que puguin veure afectat els seus drets a l’honor, la intimitat personal, familiar i a la pròpia imatge, o dels seus pares o tutors legals.

 

 

ALGUNS APUNTS SOBRE LA COOPERATIVA L’ANTIGA DEL CAMP DE L’ARPA

CLIC 103  març – abril 2018

L’any 1866 es va fundar aquesta cooperativa obrera de consum, una de les
més antigues de Catalunya. També fou coneguda com l’Antiga obrera. La seva
seu estava en un edifici clausurat fa pocs anys al carrer de Fontova, 12. Molts
recordareu que a la planta baixa hi havia  el mostrador on es despatxava als socis.

Va encunyar moneda de 2,5, 5 i 10 cèntims, respectivament. També en va crear una com la de la imatge. Va formar part de la Federació de
Cooperatives de Catalunya i Balears des del 1906. El 1929 amb d’altres cooperatives del barri va crear la Unió de Cooperatives per a la elaboració del Porc, una cooperativa de producció de segon nivell que va funcionar fins el 1940.

 

Amb l’esclat de la guerra civil va esdevenir la sucursal número 2 de la
Unió de Cooperadors de Barcelona.
Jordi Morell

PLAÇA DE LES GLÒRIES

El proper dilluns 29 de febrer a les 18 hores, al teatre el Centre Cultural La Farinera del Clot, l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb el diferents centres que varen participar amb l’itinerari-exposició “Entorn Glòries”, volem compartir amb  vosaltres  el  treball audiovisual    (entorn) (glòries). Un viatge en el temps i l’espai .

 

La plaça de les Glòries  va començar l’any 2017 amb l’exposició (entorn) (glòries)  dedicada a la memòria històrica d’aquest emblemàtic i complex espai.

 

Per tal de generar nous nexes d’unió i trobada a partir de la recuperació de la memòria històrica, durant els primers mesos de l’any 2017,  es va organitzar, al voltant de l’exposició,  altres activitats i/o itineraris guiats que vam comptar amb la col·laboració del  Taller d’Història del Clot i Camp de l’Arpa, i dels Arxius Històrics de Fort Pienc i del Poblenou.

 

Aquests esdeveniments o itineraris han estat   actualitzats mitjançant el vídeo   (entorn) (glòries): Un viatge en el temps i l’espai .

 

Aprofitarem també per  fer una presentació de la ruta Pedalant Glòries, el Clot i Camp de l’Arpa, una iniciativa del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa,  Biciclot  amb el suport del   Projecte Dinamització Glòries de l’Ajuntament de Barcelona.

 

MANUEL SERRAT PUIGBO

Clic 99, maig-juny-juliol 2017

Ripoll 1863 – Barcelona 1916

Metge, regidor dels ajuntaments de Sant Martí de Provençals i de Barcelona i Cavaller de l’ Ordre d’Isabel la Catòlica. Va ser nomenat metge  de beneficència del districte de la Sagrera (Sant Martí de Provençals) l’any 1893. La seva filantropia i honradesa, atenent als seus malalts a qualsevol hora del dia i la nit i, si era necessari, sense cobrar, el va fer ser molt estimat pels seus veïns.

Va ser president del Foment Martinenc als anys 1894-1901-1904.

L’any 1916 va ser vicepresident de la Comisión de Colonias Escolares y Escuelas de Bosque  i,  conjuntament amb  José Rovira Bruguera, col·laborà en la creació  del Reglamento para el régimen de las colonias escolares.

Fou regidor del l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals per la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Amb l’agregació  de Sant Martí a  Barcelona, el 1897, fou un dels regidors que per sorteig formà part de l’Ajuntament de Barcelona.

Va militar sempre en els partits catalans d’esquerres republicanes.

En el moment de la seva mort militava al Bloc Republicà  Autonomista. Morí a Barcelona, després d’una llarga malaltia, el 23 de desembre de 1916.

La plaça delimitada per l’avinguda Meridiana i els carrers de Mallorca i de la Muntanya, porta el seu nom.

JAUME SISTERNA I MONTCADA

Clic 97, gener – febrer 2017

El Clot, 7 de novembre de 1930 – Barcelona 14 de novembre de 2013 Jaume Sisterna va néixer al carrer Sant Joan de Malta a tocar del de la Verneda. Poeta i dramaturg de llarga trajectòria molt vinculat al teatre, va ser també un gran dinamitzador cultural.

Format a l’Institut del Teatre, va treballar a la primera La Pipironda, d’Àngel Carmona i Jordi Grau, a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, al Teatre Experimental Català i al Camaleó.

Entre les seves obres destaquen Els autobusos porten a l’infinit, Feines de no gaire i Home enlloc.

Va rebre el premi Marià Manent (1988) per Novembre del meu any de néixer i de morir i com a dramaturg, van ser representades les seves obres Era un noi tímid i innocent (1987) i L’arribada de la primavera (1992).

Va participar i presentar l’homenatge al mestre Josep Vila Arcelòs, del qual en va ser deixeble. El seu parlament començava: “Perquè vindran destrals i m’estellaran portes, taules i bancs ….”, en referència a l‘immediat esbudellament del Clot per soterrar el tren de Girona.

Algú va definir els seus poemes com una carícia que de mica en mica s’anava convertint en un duríssim cop de puny a l’ànima.

 

 

EL CICLE FESTIU DE NADAL AL CLOT-CAMP DE L’ARPA A TRAVÉS DE LES FOTOGRAFIES

Xerrada a càrrec de Jordi Morell

Lloc: Espai de barri Antoni Mirò Peris, plaça Carme Monturiol, 10 – Barcelona

Dilluns 11 de desembre a les 19H

Com es celebraven les festes de Nadal anys enrere? Com ha canviat la manera de celebrar-ho? Les fotografies ens permetran recordar-ho i comptem amb la vostra col·laboració i aportacions per tenir-ne més informació.

Títol foto: Reis motoritzats pel Vespa Club Sant Martí.  Fotògraf: Martí Ferrer.

LA FESTA MAJOR 1977: quaranta anys de la recuperació de la festa

A partir d’una proposta de la Comissió de FM, el Taller d’Història ha investigat els orígens i la recuperació de la Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa, l’any 1977, fruit de la qual és aquesta exposició.

L’any 1977 els veïns del barri van recuperar la Festa Major i la van fer seva.

El setembre de 1975 es va legalitzar l’Associació de Veïns del Clot – Camp de l’Arpa. La
feina a fer al barri era molta i començaren les reivindicacions per aconseguire equipaments i el tancament d’empreses perilloses com Alcohols Montplet. Un dels molts espais reclamats foren el terrenys de Renfe per a fer-hi un poliesportiu. El maig de 1977 es creava la Coordinadora d’Entitats i es començà a treballar en la Festa Major, tot desvinculant-se de la “Comissió” oficial que fins aleshores l’havia organitzat. El manifest que es va redactar defensava una festa popular, es convidava els veïns a participar-hi activament i proposava una programació unitària en lloc de les diferents festes que fins aleshores se celebraven a les diverses entitats.
Entre el divendres 4 de novembre i el diumenge 13 de novembre es van oferir un seguit
d’actes molt variats, alguns d’ells es van fer en els terrenys de Renfe que l’Ajuntament feia poc havia condicionat, tot i que la negativa d’aquesta empresa no va permetre l’accés a tots els espais promesos.
Del Centre Excursionista Sant Martí van sorgir Els Diables del Clot, que enguany celebren el seu 40 aniversari.
L’èxit rotund de la festa va sorprendre els organitzadors i els mateixos veïns, perquè va
trencar motllos i va encetar un nou camí, on la celebració de festa i la reivindicació anaven juntes.
Jordi Morell i Núñez

DIABLES DEL CLOT, 40è aniversari

Les colles de diables són una de les tradicions més arrelades a Catalunya, els seus orígens es remunten al segle XV, ara bé els seus inicis estaven lligats als “entremesos”. Era una representació teatral entre el bé i el mal, principalment lligat a les festes de Corpus. Festa que ha anat evolucionat i adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables.
La colla de Diables del Clot neix l’any 1977 arran de la primera festa major, fou creada per un grup de joves del barri amb la voluntat de recuperar la cultural tradicional catalana. La seva primera seu va ser al local del Centre Excursionista Sant Martí, fins al tancament del centre. L’any 1980 s’incorporen a la secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc.
Els diables del Clot, des del seu inici, participen activament en la Festa Major del barri, posteriorment també organitzen la revetlla de Sant Joan del i participen en les Festes de Primavera, col·laboren també amb els actes de l’entitat Orfeó Martinenc, a la qual pertanyen, als últims anys col·laboren amb els actes el Mercat Solidari amb l’ONG Sant Martí amb el Sàhara, surten a la rua de Carnestoltes i participen en correfocs a tot Catalunya. Formen part de la Coordinadora de colles de diables de Barcelona.

Besties de foc

El Tolc

Va ser creat per substituir l’antic drac de roba, el nom va sorgir mitjançant un concurs entre les escoles del barri. Significa Clot a l’inrevés. Representa una gàrgola alada, té una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, mans i ales. Creat per Xavier Jansana l’any 19995. Pesa  200 Kg  i té una llargada de 4 metres i,  2,5 metre d’alçada.

 

 

El Pork del Clot

El Pork del Clot pertany a les Xarcuteries Bosch i va ser creat per celebrar el 150 aniversari de la xarcuteria, està cedit a la Secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc.
Creat per Dolors Sans l’any 2013. Pesa 18 Kg. Representa un porc senglar recobert amb una armadura de combat, té 9 punts de foc.

ELS CARRERS DE JOAN DE PEGUERA I DE L’ETERNA MEMORIA

Clic 98, marc-abril 2107

Carrers en memòria del terratinent Joan Antoni de Peguera i Bayllet ( 1755-1837), últim descendent d’un llinatge de cavallers i nobles.

L’Elvira i la Roser Arbós al carrer de Joan de Peguera, l’any 1969.

Casat,  l’any 1929 amb Maria Miquela de Borràs, va morir vuit anys més tard sense haver tingut  fills. Tenia diverses propietats disperses pel pla de Barcelona, que foren heretades pel seu nebot, José Maria de Cárcer y de Peguera,  i la seva esposa.

Deu anys després de la mort Joan Antoni de Peguera, i després que la seva vídua s’hagués tornat a casar, aquesta va aprofitar la parcel·lació dels carrers d’aquesta zona en els terrenys de la seva propietat, per demanar a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals que es posés el seu nom en un dels carrers  i el d’Eterna Memòria en un altre, en record de qui havia estat el seu primer espòs.  El 13 de març de 1862 l’Ajuntament de Sant  Martí acordà acceptar aquesta petició, tot posant Joan de Peguera al carrer que fins aleshores es deia Montserrat i de l’Eterna Memòria a un dels carrers que el creuen.

 

Rosa Martell