Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

Archive for the tag “Clot”

JOAN LLARCH I ROIG

Clic 93  abril – maig 2016

ESCRIPTOR El Clot 1920, Sarrià 1987 Fill de família obrera, ben aviat va quedar orfe i va haver de treballar. Va ésser cridat a files a la Guerra Civil. Captiu, va passar per camps de concentració i per un servei militar de càstig de cinc anys.

1980

Fotografia cedida per Adrià i Jordi Llarch

En sortir, va haver d’anar malvivint amb treballs miserables que va compaginar amb la seva vocació per l’escriptura. Va aconseguir petites feines literàries per encàrrec o amb pseudònim, però va anar acumulant una bibliografia que arribaria a una cinquantena de títols. Els seus temes van ser molt variats, des de novel·les de divulgació i biografies (Gaudí, Dalí, Luther King, Durruti, Negrín, Franco,…), fins a altres de crònica social crítica, temàtica fantàstica o relats històrics i compromesos sobre la guerra civil, els seus personatges i la posterior dictadura. La major part de la seva obra va ser publicada en castellà encara que també té una producció notable en català, com ara la novel·la de 1982, Memòria de la fosca nit. El 2001, el Districte de Sarrià – Sant Gervasi, per iniciativa veïnal, li va dedicar uns jardins a l’av. J.V. Foix, que actualment duen el seu nom.

Eugeni Renom Cucurella

Anuncis

LA VIDA ENTRE VIES

És indubtable que l’arribada del tren al nostre barri va potenciar el progrés i alhora va revolucionar l’economia local en facilitar un mitjà de transport tant de passatgers com de mercaderies, que venia a substituir el tradicional transport de carro o de diligència, factor que va propiciar que moltes empreses decidissin establir-s’hi, buscant amb això poder optimitzar els seus rendiments.

L’evolució va comportar la inevitable i progressiva pèrdua de la tradicional activitat agrícola i ramadera, que es va veure així substituïda per la indústria i la construcció, cosa que va comportar com a conseqüència el progressiu creixement humà del barri en establir-s’hi nous i nombrosos veïns procedents de tots els racons d’Espanya.

SE-IF-0985

AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madrid

La inesperada aparició d’uns àlbums fotogràfics de l’escola d’aprenents de Renfe, juntament amb fotos dels veïns convivint amb total normalitat enmig de les vies de la Meridiana, i en particular en l’època de la festa del barri, amb les atraccions gairebé enganxades al traçat del ferrocarril, es van convertir en la gran excusa per imaginar la possibilitat d’una exposició fotogràfica, que hauria de recollir el temps en què es vivia perillosament entre les vies.

Les vies, però, encara sobreviuen avui en la nostra ment quan es percep que els talls del traçat del ferrocarril sobre el territori actualment, 70 anys després, continuen vius en la trama urbana gairebé i en les línies de separació que en el seu dia passaven pels temuts passos a nivell de Gran Via, Glòries i Meridiana.

L’exposició ha permès, alhora, recuperar imatges del desaparegut dipòsit de màquines, juntament amb algunes de les fotografies més antigues del barri, o la també desapareguda estació del Clot, sense oblidar els tres passos a nivell que en el seu dia van segregar el nuclis del barri.

Antonio Gascón i Cristina Aparicio

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

Aspecte de la via en el trajecte de Barcelona-Término a Clot, km. 109,130 de la línia de Barcelona-Término a Cerbère per Granollers, abans de l’electrificació, any 1940. Fons Servicio Eléctrico de RENFE. AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madripèrdua de la tradicional activitat agrícola i ramadera, que es va veure així substituïda per la indústria i la construcció, cosa que va comportar com a conseqüència el progressiu creixement humà del barri en establir-s’hi nous i nombrosos veïns procedents de tots els racons d’Espanya.

 

EL CANONGE RODÓ, RESPONSABLE RELIGIÓS DE LA SAGRADA FAMÍLIA

CLIC núm. 81  novembre-desembre 2013

L’aparició d’un plec de documentació escrita en castellà, ens permet afirmar que el canonge Rodó va ser el responsable religiós del temple de la Sagrada Família. En aquell moment portava trenta anys al nostre barri i atenia també la parròquia de Sant Martí de Provençals i la nova església del Clot,

Monument al Canonge Francisco Rodó Sala Any 1919 Fotógraf: Thomas

Monument al Canonge Francisco Rodó Sala
Any 1919
Fotógraf: Thomas

inaugurada el 1882. Ell mateix explica que el mes de novembre de 1895, el bisbe de Barcelona l’havia nomenat delegat, amb l’objectiu que “visite el templo titulado (sic) de la Sagrada Familia”. En una de les seves visites hi va trobar: “… en el altar…, un vaso sagrado y ornamentos para la celebración del Sto. Sacrificio…”. A través de Rodó sabem que al temple hi havia un sagristà i que una anomenada “viuda Pla” s’encarregava de guardar, entre altres coses, “las limosnas que se recogen en las cajitas”. També s’havien celebrat uns “funerales”, cerimònia que ell no havia autoritzat, com tampoc havia donat permís a uns casaments que havien tingut lloc.

Antonio Gascón Ricao

 

L’ABANS DEL CLOT – CAMP DE L’ARPA

 

El proper dia 19 de maig a les 19h

Centre Cultural La farinera del Clot

Presentació del llibre, ja acabat.

 L’Abans del Clot – Camp de l’Arpa, 1885-1979

 

Volem expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que d’una forma o altra han fet possible l’edició del llibre de L’Abans del Clot-Camp de l’Arpa. En particular, a les nombroses famílies que ens han obert les portes de casa seva i ens han permès compartir els seus records, les seves històries i les emocions de tota una vida. Gràcies a la vostra generositat aquest recull és a les vostres mans. Pàgines senceres que volen ser un homenatge al nostre barri i la gent que ha viscut en ell, i que serviran de record de tots aquells que ja no hi són, i un regal per a aquells que vindran. De ben segur que, a partir d’ara, si passegem pel barri, mirarem els seus carrers amb uns altres ulls.

D’altra banda, aquest llibre no hauria estat possible sense una part important de l’equip que l’ha revisat pacientment, esmenant els textos i deixant-se els ulls analitzant les fotos. A tots vosaltres, als qui ens heu acompanyat en aquest viatge al passat del nostre barri, moltes gràcies per contribuir a una obra de la qual us podeu sentir autors.

 

Cristina AparicioClot_Labans_Invitacio

Joan Àngel Frigola

Antonio Gascón

Enric H. March

Rosa Martell

Jordi Morell

Marcos Pèrez

 

 

LA VIDA ENTRE VIES, el ferrocarril al Clot – camp de l’Arpa 1854-1972

Del 25 d’abril al 13 de maig, la biblioteca Josep Benet ( plaça de les Glòries) acollirà l’exposició

“LA VIDA ENTRE VIES, el ferrocarril al Clot – Camp de l’Arpa 1854 – 1972.

El dia 25 d’abril a les 19 hores xerrada a càrrec de Rafael Alcaide

EL FERROCARRIL A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS: PROBLEMES URBANS I PROJECTES DE SOLUCIÓ

La podreu visitar dins l’ horari de biblioteca

dilluns 16:00–20:30
dimarts 10:00–14:00, 16:00–20:30
dimecres 10:00–14:00, 16:00–20:30
dijous 16:00–20:30
divendres 10:00–14:00, 16:00–20:30
dissabte 10:00–14:00
diumenge Tancat

 

EL REC COMTAL, el riu de Barcelona

Dilluns 29 de febrer   a les 19 h                                                                  Rec

A càrrec de Enric H. March, membre del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa

Biblioteca: Josep Benet

Adreça: plaça de les Glòries catalanes, 37   Barcelona

 

 

El Rec Comtal és, probablement, una de les infraestructures humanes de la ciutat de Barcelona que més petja ha deixat en l’imaginari barceloní al llarg dels seus 12 quilòmetres de longitud. A banda de la importància que històricament ha tingut en el desenvolupament industrial, agrícola i social de Barcelona –però també de Montcada i Reixac i les poblacions de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals abans de ser annexionades, l’any 1897–, ha deixat en la memòria de moltes generacions un record que abasta, fins i tot, a persones que no el van arribar a conèixer però que n’han sentit parlar tota la vida i l’han vist viu en la toponímia i en la nomenclatura dels carrers de la seva ciutat. Ha estat motor econòmic però també part del paisatge natural, i lloc d’esbarjo i d’activitats no directament relacionades amb l’economia, com és el cas dels safareigs.

DuraSèquia Comptalnt l’època romana el subministrament d’aigua a Barcino es va fer a través de l’aqüeducte del Besòs, que des del riu arribava a la ciutat murallada pel costat de la porta de la plaça Nova, on actualment hi ha la Casa de l’Ardiaca, com ens recorden els arcs reconstruïts sobre la muralla. L’aqüeducte caurà progressivament en desús després de la dominació romana, fins que entre els segles X i XI es decideix construir el Rec.

Tradicionalment, el seu origen es remunta a finals del segle X quan el mana construir el comte Mir, però el primer document que l’esmenta és durant el regnat de Ramon Berenguer I (1035-1076). Fos com fos, l’encàrrec de la construcció tenia com a finalitat fer moure els molins fariners i drapers, de titularitat reial, i més tard regar les zones agrícoles de Barcelona i del Pla. Ja dins de la ciutat, a través dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, l’aigua del Rec va propiciar el desenvolupament de la indústria tèxtil i dels oficis relacionats amb els teixits, les pells i els tints.

No va ser fins el 1703 que el canal no va ser utilitzat, a través d’una fibla i una nova canalització des del Clot, com a subministrament d’aigua de boca per als habitants de la ciutat, en el moment que els pous van ser insuficients. Més tard, l’augment del consum, propiciat sobretot per les indústries d’indianes, va dur el baró de La Linde a reproveir el cabal del Rec obrint una nova mina a Montcada (lrec-comtal-BCN-1911a Mina Vella), l’any 1778. I quan arribi el seu punt més alt d’activitat, entre 1824 i 1826 es construirà una nova canalització, l’aqüeducte baix de Montcada, que acabarà tancada després de l’epidèmia de tifus de la tardor del 1914.

L’any 1799, el Rec va ser soterrat al seu pas pel barri de la Ribera, a la zona del Born, i durant el segle XIX, a mida que anava perdent l’ús i es convertia en un col·lector d’aigües residuals el Rec vaanar desapareixent de la superfície en sentit invers al seu recorregut, o va acabar engolit per la creixent trama urbana. En queden alguns vestigis fòssils a la plaça de les Glòries, al Clot i a Sant Andreu, que seran recuperats i proveïts d’aigua com a testimoni i memòria del seu important passat. Però, miraculosament, aquelles aigües netes i cristal·lines originals continuen corrent a cel obert des del Reixegó de Montcada i Reixac, on el Rec emergeix, i al costat del camí que uneix els barris de Can Sant Joan (Montcada) i Vallbona (Nou Barris, Barcelona), on les aigües circulen per una zona enjardinada, passen sota un pont medieval i reguen les últimes hortes de la ciutat, La Ponderosa, fins a desguassà un altre cop al Besòs després de perdre el vell traçat que les portava a Sant Andreu, Sant Martí i Barcelona.

Enric H.March

EL FERROCARRIL A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS: PROBLEMES URBANS I PROJECTES DE SOLUCIÓ

Si no vas poder asistir el dia 18 de novembre, repetim la xerrada

Aspecte de la via en el trajecte de Barcelona-Término a Clot, km. 109,130 de la línia de Barcelona-Término a Cerbère per Granollers, abans de l’electrificació, any 1940. Fons Servicio Eléctrico de RENFE. AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madrid

Aspecte de la via en el trajecte de Barcelona-Término a Clot, km. 109,130 de la línia de –Barcelona-Término a Cerbère per Granollers, abans de l’electrificació, any 1940. Fons Servicio Eléctrico de RENFE. AHF-SE-IF-0985.
Museo del Ferrocarril de Madrid

DILLUNS 8 de febrer, 19 h.

Lloc: Espai Antoni Mirói Peris, plaça Carme Monturiol,10

Barcelona

Xerrada a càrrec d’en Rafael Alcaide

La presència dels traçats de tres línies de ferrocarril al territori de l’antic poble de Sant Martí de Provençals des de 1861, va motivar diverses ruptures i discontinuïtats del teixit urbà, per les quals es van proposar diferents solucions sobre la base de projectes de nous traçats ferroviaris subterranis. No obstant això, algunes d’aquelles propostes no van començar a realitzar-se fins a finals de 1972.

LA VIDA ENTRE VIES, el ferrocarril al Clot i Camp de l’Arpa 1854-1972

cartell_vida_entre_vies

Del 1 al 26 de febrer

Lloc: Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10.

Inauguració el dilluns 8 a les 19 h.

L’arribada del ferrocarril al Clot – Camp de l’Arpa 

Pocs després de la inauguració de la primera línia de ferrocarril a la Península, de Barcelona a Mataró (1848), coneguda també com el Camí de l’Est, va començar a funcionar el 23 de juliol de 1854 la línia Barcelona – Granollers, o Camí del Nord. La primera parada sortint de la ciutat era el Clot: travessava la plaça de les Glòries i seguia per l’actual carrer dels Escultors Claperós . A més de l’estació s’inauguraren els grandiosos tallers i unes cotxeres on cabien 44 cotxes. Sortint de l’estació el tren passava per un pont de pedra i totxana sobre el camí de Sant Martí de Provençals. L’arribada del tren posicionarà dins el progrés el Clot i tots els territoris per allà on passi. Revolucionarà l’economia local al facilitar un mitjà de transport de passatgers i de mercaderies, tant de matèries primeres com de manufactures. Fins aleshores, el transport per terra en carro, carreta o diligència, o la navegació fluvial i de cabotatge permetien un moviment reduït de persones i béns. Un seguit d’empreses buscaran la proximitat amb el camí de ferro per optimitzar els seus rendiments. Això comportarà una gradual i inevitable evolució del paisatge amb una pèrdua progressiva de l’activitat agrícola i ramadera, que serà substituïda per la indústria i l’habitatge d’un barri en creixement.

A la dècada de 1890 s’inaugura el darrer tram de la línia de Barcelona – Montcada – Granollers – Ripoll, conegut com la Companyia Nord. El traçat passava per la plaça de les Glòries i seguia per l’avinguda Meridiana. Aquesta companyia construirà una zona de vies mortes a l’illa Independència / Meridiana / Dos de maig.

El traçat de les diferents vies no respon a una planificació conjunta i esdevindran una cotilla que condicionaran el creixement del barri. Des de la segona dècada del segle XX es buscarà una solució amb diferents plans d’enllaços que pretendran racionalitzar els sistema ferroviari de la ciutat.

 

De les Tortugues a l’Oca

Clic 89, maig – juny – juliol 2015

Al barri tenim dues placetes amb noms d’animals, totes dues d’origen popular.

Cedent: Pilar Bofarull Montserrat Cornet sentada al cap d'una tortuga.

Cedent: Pilar Bofarull
Montserrat Cornet sentada al cap d’una tortuga.

La Plaça de les Tortugues o Sant Josep de Calassanç ( Còrsega, Rogent i Freser),  on ens podíem seure. Les tortugues van desaparèixer a finals dels 80 quan la placeta va ser  remodelada. Actualment hi ha la Llar per a la tortuga dels vuit anells, una escultura d’una tortuga d’acer de Joan Bennassar, que recorda les velles tortugues.

Cedent: Rossana Prenafeta

Cedent: Rossana Prenafeta

L’altra és una placeta sense nom (Rogent, València i Enamorats), coneguda popularment com Plaça de l’Oca, per una estàtua- que de fet és un ànec- col·locada sobre una font. Esculpida el  1925 per Frederic Marés per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, havia de ser instal·lada a la Diagonal però va acabar al barri.

Rosa Martell

 

LA REPRESSIÓ CONTRA LA CNT L’ESTIU DE 1937

El proper dilluns 19 d’octubre a les 17h

Espai Antoni Miró Peris, plaça de Carme Monturiol, 10 12112277_1109474039062684_6642384571500338355_n.

A càrrec d’Agustí Guillamón i

organitzat pel Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa

Les sagnants jornades del 3 al 7 de maig de 1937 van acabar amb la derrota política de la CNT i el POUM. La repressió contra la CNT fou de caràcter selectiu: s’intentava atreure als comitès dirigents de la CNT, al mateix temps que es desencadenava una ferotge repressió contra els revolucionaris.

Post Navigation

La Teva Veu a Internet

Les dones de Sant Martí

Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

De gent i de llocs

Bloc personal sobre genealogia, país i altres dèries

Katalunien

Ein Land, seine Leute, seine Kultur, seine Sprache

overtherainbowclot

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

operaciogarzon

Recull de material sobre l'Operació Garzón

FORMACION HVAC

This WordPress.com site is the bee's knees

films&kids

Molt més que cinema infantil

palomassebastia07

salud la lucha continua

marinaalamo

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever