LA VIDA ENTRE VIES, el ferrocarril al Clot i Camp de l’Arpa 1854-1972

Del 1 al 26 de febrer

Lloc: Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10.

Inauguració el dilluns 8 a les 19 h.

L’arribada del ferrocarril al Clot – Camp de l’Arpa 

Pocs després de la inauguració de la primera línia de ferrocarril a la Península, de Barcelona a Mataró (1848), coneguda també com el Camí de l’Est, va començar a funcionar el 23 de juliol de 1854 la línia Barcelona – Granollers, o Camí del Nord. La primera parada sortint de la ciutat era el Clot: travessava la plaça de les Glòries i seguia per l’actual carrer dels Escultors Claperós . A més de l’estació s’inauguraren els grandiosos tallers i unes cotxeres on cabien 44 cotxes. Sortint de l’estació el tren passava per un pont de pedra i totxana sobre el camí de Sant Martí de Provençals. L’arribada del tren posicionarà dins el progrés el Clot i tots els territoris per allà on passi. Revolucionarà l’economia local al facilitar un mitjà de transport de passatgers i de mercaderies, tant de matèries primeres com de manufactures. Fins aleshores, el transport per terra en carro, carreta o diligència, o la navegació fluvial i de cabotatge permetien un moviment reduït de persones i béns. Un seguit d’empreses buscaran la proximitat amb el camí de ferro per optimitzar els seus rendiments. Això comportarà una gradual i inevitable evolució del paisatge amb una pèrdua progressiva de l’activitat agrícola i ramadera, que serà substituïda per la indústria i l’habitatge d’un barri en creixement.

A la dècada de 1890 s’inaugura el darrer tram de la línia de Barcelona – Montcada – Granollers – Ripoll, conegut com la Companyia Nord. El traçat passava per la plaça de les Glòries i seguia per l’avinguda Meridiana. Aquesta companyia construirà una zona de vies mortes a l’illa Independència / Meridiana / Dos de maig.

El traçat de les diferents vies no respon a una planificació conjunta i esdevindran una cotilla que condicionaran el creixement del barri. Des de la segona dècada del segle XX es buscarà una solució amb diferents plans d’enllaços que pretendran racionalitzar els sistema ferroviari de la ciutat.

 

Anuncis

NO ERES NEN O NENA SI NO ……….

El dilluns 21  setembre a les 19 hores

Lloc: Espai Antoni Miró Peris

A càrrec de Marc Pérez i Rosa Martell ( Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa )

 

 

Qui no recorda aquelles cançons que ens enviaven a dormir o al negrito que ens cantava la cançó del Colacao?
Tornarem a la nostra infància recordant aquells anuncis que escoltaven a la ràdio o veiem per aquell únic canal de televisió.

Veurem anuncis curiosos, picants,…

 

 

 

ESTEREOTIPS DE GÈNERE EN EL FOTOPERIODISME ESPORTIU CATALÀ DELS ANYS VINT I TRENTA

Dilluns 15 de juny a les 19 h a l’Espai Antoni Miró Pèris

Organitza el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa

A càrrec de Daniel Justribó, autor de “Feminitat, Esport, Cultura – pioneres de l’atletisme català (1921-1938)” analitzarà els diferents tractaments de gènere de les fotografies esportives del període pre i republicà coincident amb els inicis de l’esport femení popular a Catalunya.

 

 

BARRIS, VEÏNS/ES I DEMOCRÀCIA

Dilluns, 11 de maig a les 19 hores

Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol 10 Barcelona

A càrrec de Marc Andreu Acebal

Presentació del seu llibre “Barris, veïs/es i democràcia”

El moviment ciutadà forjat als barris durant la dictadura va ser un dels components destacats de la lluita antifranquista que va fer possible la transició a la democràcia i la defensa dels interessos de les classes subalternes en el procés de canvi polític i institucional.

ELS LLUMS S’APAGUEN A TOT EUROPA

Dilluns 9 de febrer a les 19 hores

A càrrec de Josep Pich i Mitjana, professor en Historia Contemporània per l’ Universitat Pompeu Fabra.

A l’ Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10 ( Degà Bahí – Nació) Barcelona

Presentarà el seu llibre “Els llums s’apaguen a tot Europa “.

L’història d’Europa de l’ultim terç del S. XIX fins la I Guerra Mundial.

L’historiador ens mostra un món convuls just a punt del gran esclat que suposarà la I Guerra Mundial, i ho fa aprofitant no només els seus coneixements, sinó una elevada quantitat de recursos gràfics de l’època que converteixen aquest llibre en un document molt interessant per aproximar-se a un període crucial de la història del món.

RECOBRANT EL PASSAT, la petita història del Fuerte Pío.

Comencem l’any amb una xerrada a càrrec de  Cristina Aparicio y Antonio Gascón.

dilluns,  12 de gener a les 19 hores

Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10 Barcelona ( carrer nació – Degà Bahí)

Vols coneixer una mica més d’aquesta història ? aquí et deixem un petit tast.

 

Molt poca gent recorda que sota el nom de Fort Pienc s’amaga l’existència d’un antic fort, que es va construir sota l’ombra de la Ciutadella, i des del qual el nostre barri del Clot quedava a l’abast dels seus canons, i menys encara de com era de veritat aquell fort, o el paper que aquest va tindre dins la història del nostre barri, desmemoria que en part intentarem reparar.

Després de la derrota de 1714, que va comportar la construcció de la Ciutadella en 1718, l’exèrcit ocupant va advertir la necessitat de cobrir el camí de França que portava a la ciutat, i que entrava en la mateixa per l’anomenada Porta Nova.

I per això es  va planeja la construcció d’un petit fort que protegís aquesta porta, cobrint a la vagada una part de la Ciutadella, o amb el qual poder batre mitjançant els seus canons des d’aquesta porta fins a més enllà del  Clot,  com ho havia fet una bateria barcelonina durant l’època del setge, construcció que situada a uns 800 metres de la ciutat es va concloure en 1719.

Aquell fort anomenat Pius, en honor del governador de la ciutat, viurà una certa glòria quan la guerra contra el Francès, encara que ocupat per l’invasor.

Anys més tard des d’ell es bombardejarà Barcelona, o servirà de presó per als liberals després de la caiguda del Trienni liberal.

Però el Pla Cerdà i l’arribada del ferrocarril acabarà amb ell als finals del segle XIX.

Antonio Gascòn i Cristina Aparicio

 

RÀDIO 4. Història de la primera emissora en català.

Dilluns, 10 de novembre a les 19 hores

A l’espai Antoni Miró Peris

Plaça Carme Monturiol, 10 Barcelona

( carrer Degà Bahí – Nació )

Amb Pere Font i Grasa

Periodista de premsa i ràdio és autor, entre d’altres, del llibre  Ràdio 4. La primera en català. Història dels primers 25 anys. Actualment és president del Centre d’Estudis Santjustencs.

 

Ràdio 4, una de les emissores de Ràdio Nacional, va ser la primera que va emetre en català després de la guerra civil. Entre els locutors que van fer història aquell 13 de desembre de 1976 hi havia Pere Font i Grasa, que anys després va fer diversos treballs sobre la història de l’emissora. A punt de fer 38 anys d’aquella efemèride, ens explicarà com va començar aquella aventura i què va suposar Ràdio 4 en el procés de normalització democràtica de Barcelona i de Catalunya.

 

BARRAQUES DE FIRA I MUSEUS ANATÒMICS AL PARAL·LEL (1892-1929). El cas del museu Roca

Dilluns 2 de juny a les 19 hores

Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10 ( Degà Bahí – Nació) Barcelona

A càrrec d’ Enric H. March.

 

A mitjans del segle XIX i fins a la meitat del XX van tenir gran èxit de públic els anomenats museus d’anatòmics.

 

En Francesc Roca va ser, sobretot, un empresari d’espectacles populars: cinema, circ, museus de cera, autòmats i el museu d’anatòmics, el qual anunciava com “La parada de los monstruos. Deformaciones de la naturaleza”.

Aquest últim en aquells temps solia formar part de les facultats de medicina com a part didàctica. Però en Francesc Roca i els seus fills convertiran el museu en un en un espectacle popular, instal·lant-lo entre les barraques de fira del Paral·lel,  zona on estaven proliferant molts i diversos espectacles populars.

El discurs de Roca era, demostrar a la població el resultat d’una conducta immoral, mostrant des del procés de la gestació a les malformacions hereditàries.El cos nu de la Venus anatòmica i les curiositats morboses, extravagants o exòtiques el convertien en un espectacle rendible.

Amb la guerra civil desaparegué el personatge i no serà fins al 1987 que es torna a tindre notícies d’aquest museu en aparèixer en un magatzem del Paral·lel, quant el museu es va vendre  a un col·leccionista privat d’Anvers.

El 2010 és descobert en un llibreter de vell aquest cartell que anuncia “El Museo Roca, instalado en la feria, Bajo el Control de la Dirección General de Sanidad”.

ELS FETS DE MAIG

dilluns 5 de maig a les 19.30 hores

Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10   Barcelona

 

A càrrec de Marc-Medir Navarro, membre del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa.

Xerrada emmarcada dins dels actes del Recercat i amb el suport del Institut Ramon Muntaner, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Ajuntament de Barcelona, Grups de Recerca Local de Barcelona, Obra Social “La Caixa” i Actes del Tricentenari 1714-2014.
Mes informació a www.irmu.org/projects/recercat

 

En un moment bèl·lic delicat per a la República, a la ciutat de Barcelona, durant tres dies ( del 3 al 8 de maig de 1937), hi va haver enfrontaments armats entre els que volien guanyar la guerra fent la revolució i els que volien impedir·la. Un episodi que va resultar un punt d’inflexió dins de la zona republicana i fins al final de la guerra.

75 ANYS DEL FINAL DE LA GUERRA CIVIL: DE L’ EXILI AL FRANQUISME

A càrrec de Marc Medir, membre del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa.

Al Espai Antoni Miró Peris  (plaça Carme Monturiol, 10  ( a les 19 hores)

Després de la desfeta republicana a la batalla de l’Ebre era qüestió de temps que els franquistes prenguessin el que restava de Catalunya. En aquest context desenes de milers de persones fugien cap a l’exili i la resta es preparava per una llarga postguerra i la conseqüent dictadura.