Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

Archive for the tag “Glòries”

LA VIDA ENTRE VIES

És indubtable que l’arribada del tren al nostre barri va potenciar el progrés i alhora va revolucionar l’economia local en facilitar un mitjà de transport tant de passatgers com de mercaderies, que venia a substituir el tradicional transport de carro o de diligència, factor que va propiciar que moltes empreses decidissin establir-s’hi, buscant amb això poder optimitzar els seus rendiments.

L’evolució va comportar la inevitable i progressiva pèrdua de la tradicional activitat agrícola i ramadera, que es va veure així substituïda per la indústria i la construcció, cosa que va comportar com a conseqüència el progressiu creixement humà del barri en establir-s’hi nous i nombrosos veïns procedents de tots els racons d’Espanya.

SE-IF-0985

AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madrid

La inesperada aparició d’uns àlbums fotogràfics de l’escola d’aprenents de Renfe, juntament amb fotos dels veïns convivint amb total normalitat enmig de les vies de la Meridiana, i en particular en l’època de la festa del barri, amb les atraccions gairebé enganxades al traçat del ferrocarril, es van convertir en la gran excusa per imaginar la possibilitat d’una exposició fotogràfica, que hauria de recollir el temps en què es vivia perillosament entre les vies.

Les vies, però, encara sobreviuen avui en la nostra ment quan es percep que els talls del traçat del ferrocarril sobre el territori actualment, 70 anys després, continuen vius en la trama urbana gairebé i en les línies de separació que en el seu dia passaven pels temuts passos a nivell de Gran Via, Glòries i Meridiana.

L’exposició ha permès, alhora, recuperar imatges del desaparegut dipòsit de màquines, juntament amb algunes de les fotografies més antigues del barri, o la també desapareguda estació del Clot, sense oblidar els tres passos a nivell que en el seu dia van segregar el nuclis del barri.

Antonio Gascón i Cristina Aparicio

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

Aspecte de la via en el trajecte de Barcelona-Término a Clot, km. 109,130 de la línia de Barcelona-Término a Cerbère per Granollers, abans de l’electrificació, any 1940. Fons Servicio Eléctrico de RENFE. AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madripèrdua de la tradicional activitat agrícola i ramadera, que es va veure així substituïda per la indústria i la construcció, cosa que va comportar com a conseqüència el progressiu creixement humà del barri en establir-s’hi nous i nombrosos veïns procedents de tots els racons d’Espanya.

 

Anuncis

LA VIDA ENTRE VIES, el ferrocarril al Clot – camp de l’Arpa 1854-1972

Del 25 d’abril al 13 de maig, la biblioteca Josep Benet ( plaça de les Glòries) acollirà l’exposició

“LA VIDA ENTRE VIES, el ferrocarril al Clot – Camp de l’Arpa 1854 – 1972.

El dia 25 d’abril a les 19 hores xerrada a càrrec de Rafael Alcaide

EL FERROCARRIL A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS: PROBLEMES URBANS I PROJECTES DE SOLUCIÓ

La podreu visitar dins l’ horari de biblioteca

dilluns 16:00–20:30
dimarts 10:00–14:00, 16:00–20:30
dimecres 10:00–14:00, 16:00–20:30
dijous 16:00–20:30
divendres 10:00–14:00, 16:00–20:30
dissabte 10:00–14:00
diumenge Tancat

 

EL FERROCARRIL A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS: PROBLEMES URBANS I PROJECTES DE SOLUCIÓ

Si no vas poder asistir el dia 18 de novembre, repetim la xerrada

Aspecte de la via en el trajecte de Barcelona-Término a Clot, km. 109,130 de la línia de Barcelona-Término a Cerbère per Granollers, abans de l’electrificació, any 1940. Fons Servicio Eléctrico de RENFE. AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madrid

Aspecte de la via en el trajecte de Barcelona-Término a Clot, km. 109,130 de la línia de –Barcelona-Término a Cerbère per Granollers, abans de l’electrificació, any 1940. Fons Servicio Eléctrico de RENFE. AHF-SE-IF-0985.
Museo del Ferrocarril de Madrid

DILLUNS 8 de febrer, 19 h.

Lloc: Espai Antoni Mirói Peris, plaça Carme Monturiol,10

Barcelona

Xerrada a càrrec d’en Rafael Alcaide

La presència dels traçats de tres línies de ferrocarril al territori de l’antic poble de Sant Martí de Provençals des de 1861, va motivar diverses ruptures i discontinuïtats del teixit urbà, per les quals es van proposar diferents solucions sobre la base de projectes de nous traçats ferroviaris subterranis. No obstant això, algunes d’aquelles propostes no van començar a realitzar-se fins a finals de 1972.

LA VIDA ENTRE VIES, el ferrocarril al Clot i Camp de l’Arpa 1854-1972

cartell_vida_entre_vies

Del 1 al 26 de febrer

Lloc: Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10.

Inauguració el dilluns 8 a les 19 h.

L’arribada del ferrocarril al Clot – Camp de l’Arpa 

Pocs després de la inauguració de la primera línia de ferrocarril a la Península, de Barcelona a Mataró (1848), coneguda també com el Camí de l’Est, va començar a funcionar el 23 de juliol de 1854 la línia Barcelona – Granollers, o Camí del Nord. La primera parada sortint de la ciutat era el Clot: travessava la plaça de les Glòries i seguia per l’actual carrer dels Escultors Claperós . A més de l’estació s’inauguraren els grandiosos tallers i unes cotxeres on cabien 44 cotxes. Sortint de l’estació el tren passava per un pont de pedra i totxana sobre el camí de Sant Martí de Provençals. L’arribada del tren posicionarà dins el progrés el Clot i tots els territoris per allà on passi. Revolucionarà l’economia local al facilitar un mitjà de transport de passatgers i de mercaderies, tant de matèries primeres com de manufactures. Fins aleshores, el transport per terra en carro, carreta o diligència, o la navegació fluvial i de cabotatge permetien un moviment reduït de persones i béns. Un seguit d’empreses buscaran la proximitat amb el camí de ferro per optimitzar els seus rendiments. Això comportarà una gradual i inevitable evolució del paisatge amb una pèrdua progressiva de l’activitat agrícola i ramadera, que serà substituïda per la indústria i l’habitatge d’un barri en creixement.

A la dècada de 1890 s’inaugura el darrer tram de la línia de Barcelona – Montcada – Granollers – Ripoll, conegut com la Companyia Nord. El traçat passava per la plaça de les Glòries i seguia per l’avinguda Meridiana. Aquesta companyia construirà una zona de vies mortes a l’illa Independència / Meridiana / Dos de maig.

El traçat de les diferents vies no respon a una planificació conjunta i esdevindran una cotilla que condicionaran el creixement del barri. Des de la segona dècada del segle XX es buscarà una solució amb diferents plans d’enllaços que pretendran racionalitzar els sistema ferroviari de la ciutat.

 

LA FARINERA LA HÙNGARA I EL CINE

Clic núm. 88 març – abril 2015

Tothom coneix la Farinera, antiga sant Jaume, però molt poca gent recorda la desapareguda Mercedes, o la Estrella del carrer Enamorats nº 105, i menys encara la Húngara del carrer Independència, propietat de Joamrv 001n Tey Tintorer. Fabrica de farines que tenia dues sortides, una al passatge Vintrò i altra per el carrer Independència nº 238. Indùstria que va perviure des de 1886 fins a l’any 1925. Moment en què sobre el seu espai es va construir el també desaparegut cinema Emporium. Història dual que es veu resumida en una vella foto que acabem de trobar, gràcies a una veïna.

                                   Antonio Gascón Ricao

La Foto es de: Montserrat Rizo Vilamajò, circa 1940

RECOBRANT EL PASSAT, la petita història del Fuerte Pío.

Comencem l’any amb una xerrada a càrrec de  Cristina Aparicio y Antonio Gascón.

dilluns,  12 de gener a les 19 hores

Espai Antoni Miró Peris, plaça Carme Monturiol, 10 Barcelona ( carrer nació – Degà Bahí)

Vols coneixer una mica més d’aquesta història ? aquí et deixem un petit tast.

 

Molt poca gent recorda que sota el nom de Fort Pienc s’amaga l’existència d’un antic fort, que es va construir sota l’ombra de la Ciutadella, i des del qual el nostre barri del Clot quedava a l’abast dels seus canons, i menys encara de com era de veritat aquell fort, o el paper que aquest va tindre dins la història del nostre barri, desmemoria que en part intentarem reparar.

Després de la derrota de 1714, que va comportar la construcció de la Ciutadella en 1718, l’exèrcit ocupant va advertir la necessitat de cobrir el camí de França que portava a la ciutat, i que entrava en la mateixa per l’anomenada Porta Nova.

I per això es  va planeja la construcció d’un petit fort que protegís aquesta porta, cobrint a la vagada una part de la Ciutadella, o amb el qual poder batre mitjançant els seus canons des d’aquesta porta fins a més enllà del  Clot,  com ho havia fet una bateria barcelonina durant l’època del setge, construcció que situada a uns 800 metres de la ciutat es va concloure en 1719.

Aquell fort anomenat Pius, en honor del governador de la ciutat, viurà una certa glòria quan la guerra contra el Francès, encara que ocupat per l’invasor.

Anys més tard des d’ell es bombardejarà Barcelona, o servirà de presó per als liberals després de la caiguda del Trienni liberal.

Però el Pla Cerdà i l’arribada del ferrocarril acabarà amb ell als finals del segle XIX.

Antonio Gascòn i Cristina Aparicio

Es mostra FUERTE PIO0002.jpg.

 

15è ANIVERSARI DEL CENTRE CULTURAL LA FARINERA DEL CLOT

CLIC núm. 84 maig  2014

De la fàbrica de farina a la fàbrica de cultura.

 

mfm 015

De ben segur que els més joves o els que veniu per primera volta al Centre Cultural La Farinera del Clot us preguntareu el perquè d’aquest nom tan curiós. Els veïns més grans dels trenta us poden explicar que recorden la fàbrica de farina que anys enrere s’alçava en aquest indret. L’edifici que acull el Centre Cultural és el que resta del conjunt de les instal·lacions de l’empresa Harinera San Jaime,SA perquè només es va conservar l’edifici principal de la fàbrica. En canvi la porta d’accés al carrer del Clot, bellament decorada amb rajoles; els edificis dels magatzems del blat i de les farines; i els de l’administració foren sacrificats per a construir l’IES Salvador Espriu.

L’antic municipi de Sant Martí de Provençals va ser el lloc que van triar els industrials de la ciutat, a la recerca IMAGE0001d’espais nous per a ubicar les fàbriques que no cabien dins el recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. Primer fou l’activitat tèxtil amb els  prats d’indianes  i més endavant, ja entrat el segle XIX una activitat cada vegada més diversa.

La indústria farinera també hi era present. Cal tenir encompte que a finals d’aquell segle, a Sant Martí hi havia una gran activitat de la indústria farinera, que arribava a les 20 fàbriques. Aquestes eren hereves de l’activitat dels molins fariners hidràulics moguts amb les aigües del Rec comtal. Què va fer possible aquesta evolució dels antics molinsIMAGE0004 a les fàbriques com La Farinera ? Per una part les innovacions tècniques com la introducció de la màquina de vapor o l’adopció del sistema de mòlta austrohongarès amb els molins de corrons;  també la proximitat del port i de la xarxa de ferrocarril (el Ferrocarril del Nord, per l’avinguda  Meridiana; la de França, pel carrer dels Escultors Claperós; la de Madrid, per la Diagonal); i l’increment de la població de la ciutat i, per tant, de la demanda de pa.

El  1892 Andreu Gallarda i Campanyà va fer construir uns magatzems i sitges de cereals per a la Casa Harinera de San Jaime SA. Pels volts del 1900 s’inicia la construcció del nou edifici sota la direcció de l’arquitect
e Josep Pericàs i Morros. El 1902 comença a funcionar. El 1923 l’empresa entrà a formar part del holding Industrial Panadera de Barcelona, SA (IPSA). Durant la guerraIMAGE0005 de 1936-1939, fou col·lectivitzada. Els seus propietaris la recuperaren el 1942, i es canvià el nom de la raó social per Nieta de Andrés Gallarda, SA. La gestió, però, continuà sota la direcció del Servicio  Nacional del Trigo del Ministeri d’Agricultura fins al 1979, moment en què passa a denominar-se Oromas, S.A., fins al seu tancament definitiu l’any 1991.

Les veïnes van reivindicar molt de temps aquest espai per a destinar-lo a equipaments públics per a un  barri amb poca dotació. Com  a resposta, l’Ajuntament negocià la compra de l’edifici amb els propietaris i l’expropià  el 1995.

La intervenció arquitectònica fou guardonada amb el Premi Bonaplata, en la convocatòria de l’any 2000. Va conservar els elements mobles essencials que permeten entendre l’activitat de l’antiga fàbrica i els diferents processos des que entrava el gra a les sitges fins que en sortien eIMAGE0002ls sacs amb la farina i els altres subproductes com la pellofa i el germen. D’entre la maquinària més destacada hi trobareu els molins de quatre corrons de la casa Buhler, a la sala d’exposicions Joan Alsina; la despuntadora Morros que separava el germen del gra de blat, a la sala d’informàtica; a la segona planta, el plansichter, que destriava els productes segons el seu volum i era conegut popularment com a “ballarina” pel seu moviment oscil·lant; a la tercera planta, dins la sala Jesús Concernau, l’embarrat que permetia el  moviment a les màquines, i el darrer tram dels elevadors de culleretes, canonades que travessen l’edifici i permetien el trànsit del gra a cada una de les etapes del procés.

Si per un moment tanqueu els ulls podreu imaginar com era la l’activitat frenètica de les treballadores d’aquesta fàbrica, sempre dins d’un núvol de pols de farina i vigilant el bon funcionament d’unes màquines que feien un soroll de mil di
monis.

IMAGE0003El proper cop que aneu a la fleca a comprar pa, un dels aliments bàsics de la història de la Humanitat, penseu en el llarg viatge que fa un gra de cereal des del camp on ha estat conreat fins a la taula de casa vostra.

La Farinera en aquests quinze anys de funcionament com a Centre Cultural que ara celebrem ha estat un referent del nostre barri i de la nostra ciutat ara com a fàbrica de cultura, perquè  no solament de pa viu l’home .

 

Jordi Morell i Núñez

 

ELS ENCANTS I LA FIRA DE BELLCAIRE imatge i història de Barcelona

Durant el dia de Sant Jordi, Antonio Gascon, Cristina Aparicio, Rosa Martell, Jordi Morell, Marc-Medir Navarro i Marcos Pérez Ordóñez, membres del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa, i autors del llibre “ENCANTS I FIRA DE BELLCAIRE. Imatge i Història de Barcelona” signaran exemplars d’aquesta obra.

Encants de Barcelona (davant de la Sala Polivalent)  d’ 11.00 a 14.00  hores.

Al stand de la llibreria Barna-Clip ( Ps de Sant Joan, entre Ausiàs Marc i Alí Bei )  de 13.00 a 14.00 hores.

A la papereria Paper Groc (al costat del Mercat del Clot)  a partir de les 17.00 hores.

 

 

LA DAMA DEL CLOT

 CLIC núm. 83 març-abril 2014
 

Aquests dies ha fet 34 anys que va aparèixer la noticia que un jove escultor del Clot i soci de l’Ateneu Popular, Francesc Mla dama del clotartí Rom, seria l’encarregat de fer una escultura per la plaça de les Glòries. L’obra es titularia La dama del Clot. L’escultura seria de 6 metres d’alçada i estaria composta per elements bàsics, com ferro i formigó, mentre que la base tindria quatre metres i els dos metres superiors serien mòbils. La figura volia representar a la dona del barri en general i per això la part mòbil estava previst que girés sobre uns eixos en funció del vent. L’obra havia d’estar acabada l’ 11 de setembre d’aquell mateix any però, com succeeix en moltes ocasions, va fallar el finançament, que ascendia a un milió de pessetes. El barri era pobre i malgrat, les esperances de portar-la a terme, no va arribar a erigir-se.


Cristina Aparicio Súcar

DESCOBRINT ELS ENCANTS

Aquest proper dijous 3 d’abril a les 20 hores  a la Fundació Festa Major de Gràcia ( carrer Alzina, 9 Barcelona) , convidats pel Taller d’Història de Gràcia els nostres companys Jordi Morell i Antonio Gascón presentaran el nostre llibre

 

ENCANTS I FIRA DE BELLCAIRE  imatge i història de Barcelona

 

Post Navigation

La Teva Veu a Internet

Les dones de Sant Martí

Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

De gent i de llocs

Bloc personal sobre genealogia, país i altres dèries

Katalunien

Ein Land, seine Leute, seine Kultur, seine Sprache

overtherainbowclot

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

operaciogarzon

Recull de material sobre l'Operació Garzón

FORMACION HVAC

This WordPress.com site is the bee's knees

films&kids

Molt més que cinema infantil

palomassebastia07

salud la lucha continua

marinaalamo

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever