Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

Els Fets de Bellver de Cerdanya 1937 : una fal·làcia històrica

 

Resulta una paradoxa descobrir després de 80 anys que Martín Escuderotot el que s’ha escrit fins ara sobre els fets de Bellver de Cerdanya és fals. Però la sorpresa ha estat que per conèixer la veritat s’hagi hagut de recórrer als arxius oficials francesos.

Pel mateix, les plaques del Memorial Democràtic que commemoren a Bellver els suposats combats del 27 abril 1937 ara no tenen cap sentit, al tenir la certesa que aquests mai es van produir, ja que l’únic que hi va haver aquell dia va ser una emboscada, ocultada després amb interessades mentides, pensades com mitjà de justificació de aquells assassinats, que van estar a punt de desencadenar a la Cerdanya uns fets de maig paral·lels als barcelonins.

Conferència del 3 d’abril  de 2017

Espai Antoni Mirò Peris, pl Carme Monturiol, 10

A càrrec d’Antonio Gascón, membre del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa

 

Anuncis

LA FESTA MAJOR 1977: quaranta anys de la recuperació de la festa

A partir d’una proposta de la Comissió de FM, el Taller d’Història ha investigat els orígens i la recuperació de la Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa, l’any 1977, fruit de la qual és aquesta exposició.

0a92ff4b-2a22-40aa-9964-672eedf80744

L’any 1977 els veïns del barri van recuperar la Festa Major i la van fer seva.

El setembre de 1975 es va legalitzar l’Associació de Veïns del Clot – Camp de l’Arpa. La
feina a fer al barri era molta i començaren les reivindicacions per aconseguire equipaments i el tancament d’empreses perilloses com Alcohols Montplet. Un dels molts espais reclamats foren el terrenys de Renfe per a fer-hi un poliesportiu. El maig de 1977 es creava la Coordinadora d’Entitats i es començà a treballar en la Festa Major, tot desvinculant-se de la “Comissió” oficial que fins aleshores l’havia organitzat. El manifest que es va redactar defensava una festa popular, es convidava els veïns a participar-hi activament i proposava una programació unitària en lloc de les diferents festes que fins aleshores se celebraven a les diverses entitats.
Entre el divendres 4 de novembre i el diumenge 13 de novembre es van oferir un seguit
d’actes molt variats, alguns d’ells es van fer en els terrenys de Renfe que l’Ajuntament feia poc havia condicionat, tot i que la negativa d’aquesta empresa no va permetre l’accés a tots els espais promesos.
Del Centre Excursionista Sant Martí van sorgir Els Diables del Clot, que enguany celebren el seu 40 aniversari.
L’èxit rotund de la festa va sorprendre els organitzadors i els mateixos veïns, perquè va
trencar motllos i va encetar un nou camí, on la celebració de festa i la reivindicació anaven juntes.
Jordi Morell i Núñez

DIABLES DEL CLOT, 40è aniversari

Les colles de diables són una de les tradicions més arrelades a Catalunya, els seus orígens es remunten al segle XV, ara bé els seus inicis estaven lligats als “entremesos”. Era una representació teatral entre el bé i el mal, principalment lligat a les festes de Corpus. Festa que ha anat evolucionat i adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables.
La colla de Diables del Clot neix l’any 1977 arran de la primera festa major, fou creada per un grup de joves del barri amb la voluntat de recuperar la cultural tradicional catalana. La seva primera seu va ser al local del Centre Excursionista Sant Martí, fins al tancament del centre. L’any 1980 s’incorporen a la secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc.
Els diables del Clot, des del seu inici, participen activament en la Festa Major del barri, posteriorment també organitzen la revetlla de Sant Joan del i participen en les Festes de Primavera, col·laboren també amb els actes de l’entitat Orfeó Martinenc, a la qual pertanyen, als últims anys col·laboren amb els actes el Mercat Solidari amb l’ONG Sant Martí amb el Sàhara, surten a la rua de Carnestoltes i participen en correfocs a tot Catalunya. Formen part de la Coordinadora de colles de diables de Barcelona.

Besties de foc

El Tolc

Va ser creat per substituir l’antic drac de roba, el nom va sorgir mitjançant un concurs entre les escoles del barri. Significa 14333222_624401407730873_4736812105566631495_nClot a l’inrevés. Representa una gàrgola alada, té una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, mans i ales. Creat per Xavier Jansana l’any 19995. Pesa  200 Kg  i té una llargada de 4 metres i,  2,5 metre d’alçada.

 

 

El Pork del Clot

El Pork del Clot pertany a les Xarcuteries Bosch i va ser creat per celebrar el 150 aniversari de la xarcuteria, està cedit a la Secció de Cultura12508801_522527834584898_7703704721781228856_n de l’Orfeó Martinenc.
Creat per Dolors Sans l’any 2013. Pesa 18 Kg. Representa un porc senglar recobert amb una armadura de combat, té 9 punts de foc.

ELS CARRERS DE JOAN DE PEGUERA I DE L’ETERNA MEMORIA

Clic 98, marc-abril 2107

Carrers en memòria del terratinent Joan Antoni de Peguera i Bayllet ( 1755-1837), últim descendent d’un llinatge de cavallers i nobles.

FAMÍLIA ARBÖS- SABATER

L’Elvira i la Roser Arbós al carrer de Joan de Peguera, l’any 1969.

Casat,  l’any 1929 amb Maria Miquela de Borràs, va morir vuit anys més tard sense haver tingut  fills. Tenia diverses propietats disperses pel pla de Barcelona, que foren heretades pel seu nebot, José Maria de Cárcer y de Peguera,  i la seva esposa.

Deu anys després de la mort Joan Antoni de Peguera, i després que la seva vídua s’hagués tornat a casar, aquesta va aprofitar la parcel·lació dels carrers d’aquesta zona en els terrenys de la seva propietat, per demanar a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals que es posés el seu nom en un dels carrers  i el d’Eterna Memòria en un altre, en record de qui havia estat el seu primer espòs.  El 13 de març de 1862 l’Ajuntament de Sant  Martí acordà acceptar aquesta petició, tot posant Joan de Peguera al carrer que fins aleshores es deia Montserrat i de l’Eterna Memòria a un dels carrers que el creuen.

 

Rosa Martell

JOAN LLARCH I ROIG

Clic 93  abril – maig 2016

ESCRIPTOR El Clot 1920, Sarrià 1987 Fill de família obrera, ben aviat va quedar orfe i va haver de treballar. Va ésser cridat a files a la Guerra Civil. Captiu, va passar per camps de concentració i per un servei militar de càstig de cinc anys.

1980

Fotografia cedida per Adrià i Jordi Llarch

En sortir, va haver d’anar malvivint amb treballs miserables que va compaginar amb la seva vocació per l’escriptura. Va aconseguir petites feines literàries per encàrrec o amb pseudònim, però va anar acumulant una bibliografia que arribaria a una cinquantena de títols. Els seus temes van ser molt variats, des de novel·les de divulgació i biografies (Gaudí, Dalí, Luther King, Durruti, Negrín, Franco,…), fins a altres de crònica social crítica, temàtica fantàstica o relats històrics i compromesos sobre la guerra civil, els seus personatges i la posterior dictadura. La major part de la seva obra va ser publicada en castellà encara que també té una producció notable en català, com ara la novel·la de 1982, Memòria de la fosca nit. El 2001, el Districte de Sarrià – Sant Gervasi, per iniciativa veïnal, li va dedicar uns jardins a l’av. J.V. Foix, que actualment duen el seu nom.

Eugeni Renom Cucurella

LA VIDA ENTRE VIES

És indubtable que l’arribada del tren al nostre barri va potenciar el progrés i alhora va revolucionar l’economia local en facilitar un mitjà de transport tant de passatgers com de mercaderies, que venia a substituir el tradicional transport de carro o de diligència, factor que va propiciar que moltes empreses decidissin establir-s’hi, buscant amb això poder optimitzar els seus rendiments.

L’evolució va comportar la inevitable i progressiva pèrdua de la tradicional activitat agrícola i ramadera, que es va veure així substituïda per la indústria i la construcció, cosa que va comportar com a conseqüència el progressiu creixement humà del barri en establir-s’hi nous i nombrosos veïns procedents de tots els racons d’Espanya.

SE-IF-0985

AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madrid

La inesperada aparició d’uns àlbums fotogràfics de l’escola d’aprenents de Renfe, juntament amb fotos dels veïns convivint amb total normalitat enmig de les vies de la Meridiana, i en particular en l’època de la festa del barri, amb les atraccions gairebé enganxades al traçat del ferrocarril, es van convertir en la gran excusa per imaginar la possibilitat d’una exposició fotogràfica, que hauria de recollir el temps en què es vivia perillosament entre les vies.

Les vies, però, encara sobreviuen avui en la nostra ment quan es percep que els talls del traçat del ferrocarril sobre el territori actualment, 70 anys després, continuen vius en la trama urbana gairebé i en les línies de separació que en el seu dia passaven pels temuts passos a nivell de Gran Via, Glòries i Meridiana.

L’exposició ha permès, alhora, recuperar imatges del desaparegut dipòsit de màquines, juntament amb algunes de les fotografies més antigues del barri, o la també desapareguda estació del Clot, sense oblidar els tres passos a nivell que en el seu dia van segregar el nuclis del barri.

Antonio Gascón i Cristina Aparicio

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

Aspecte de la via en el trajecte de Barcelona-Término a Clot, km. 109,130 de la línia de Barcelona-Término a Cerbère per Granollers, abans de l’electrificació, any 1940. Fons Servicio Eléctrico de RENFE. AHF-SE-IF-0985. Museo del Ferrocarril de Madripèrdua de la tradicional activitat agrícola i ramadera, que es va veure així substituïda per la indústria i la construcció, cosa que va comportar com a conseqüència el progressiu creixement humà del barri en establir-s’hi nous i nombrosos veïns procedents de tots els racons d’Espanya.

 

Els carrers del Clot i Camp de l’Arpa

Dilluns, 13 de març a les 19 hores

a l’espai Antoni Miró Peris

Xerrada a càrrec del Marcos Pèrez i Rosa Martell del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa

Conèixes qui era Carme Monturiol, Gregori Maians o Carles Gumersin Vidiella ?

Saps quin va ser l’origen del carrer de Pistó ?

Perquè alguns carrers han canviat de nom ? o fins i tot perquè porten un nom i no un altre, qui decideix el nom dels carrers.

 

carrers clot camp de l'arpa

TANQUEM PER VACANCES

Fins el 7 se setembre, tanquem per vacances.

Per problemes tècnics no tornarem a fer reunions al Centre Cultural La Farinera fins el setembre.

Si voleu contactar amb nosaltres podeu fer-ho per mail: thclotcarpa@gmail.com.

JORDI GUMÍ I CARDONA

CLIC 91 maig – juny – juliol 2016

Jordi Gumí

Autorretrat, 1992

FOTÒGRAF El Clot, 28 d’abril de 1931

Barcelona, 18 de setembre de 2013.

Nascut al carrer de Muntanya, va ser alumne de l’Acadèmia Vila. Es va dedicar professionalment a la fotografia des del 1957.

 

Es va especialitzar en fotografia científica aplicada a la il·lustració editorial. L’any 1968 va guanyar el premi de l’Institut d’Estudis Catalans per un estudi pinacològic d’investigació artística sobre el pintor Isidre Nonell. El 1978 li va ser atorgat el títol de Maître Photographe Europeen. El seu treball, El Llibre de les Bèsties, va ser guardonat pel Ministerio de Cultura, per ser el

A l' Academia Vila

Jordi Gumí durant una visita a l’ Academia Vila

llibre més ben editat de l’any 1984 en la categoria d’il·lustració. La seva activitat dominant va ser la il·lustració de publicacions, especialment per a llibres sobre Catalunya, amb imatges de temàtica d’art, cultura, geografia, documentació popular i recerca de tradicions. Va ser l’autor gràfic de més d’una trentena de llibres. Des del 1969 va dedicar-se a la docència com a professor de fotografia a l’Escola Massana de Barcelona. Al 1973 el van nomenar sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. En la doble vessant de químic i fotògraf, va escriure sobre temes de fotografia i investigació científica d’obres d’art. El 2010 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi “Per la seva tasca difusora de la imatge de Catalunya, en la il·lustració de nombrosos volums, i destacat per l’ activitat docent”.

Eugeni Renom Cucurella

EL CANONGE RODÓ, RESPONSABLE RELIGIÓS DE LA SAGRADA FAMÍLIA

CLIC núm. 81  novembre-desembre 2013

L’aparició d’un plec de documentació escrita en castellà, ens permet afirmar que el canonge Rodó va ser el responsable religiós del temple de la Sagrada Família. En aquell moment portava trenta anys al nostre barri i atenia també la parròquia de Sant Martí de Provençals i la nova església del Clot,

Monument al Canonge Francisco Rodó Sala Any 1919 Fotógraf: Thomas

Monument al Canonge Francisco Rodó Sala
Any 1919
Fotógraf: Thomas

inaugurada el 1882. Ell mateix explica que el mes de novembre de 1895, el bisbe de Barcelona l’havia nomenat delegat, amb l’objectiu que “visite el templo titulado (sic) de la Sagrada Familia”. En una de les seves visites hi va trobar: “… en el altar…, un vaso sagrado y ornamentos para la celebración del Sto. Sacrificio…”. A través de Rodó sabem que al temple hi havia un sagristà i que una anomenada “viuda Pla” s’encarregava de guardar, entre altres coses, “las limosnas que se recogen en las cajitas”. També s’havien celebrat uns “funerales”, cerimònia que ell no havia autoritzat, com tampoc havia donat permís a uns casaments que havien tingut lloc.

Antonio Gascón Ricao

 

Post Navigation

La Teva Veu a Internet

Les dones de Sant Martí

Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa

A la recerca de la nostra identitat

De gent i de llocs

Bloc personal sobre genealogia, país i altres dèries

Katalunien

Ein Land, seine Leute, seine Kultur, seine Sprache

overtherainbowclot

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

operaciogarzon

Recull de material sobre l'Operació Garzón

FORMACION HVAC

This WordPress.com site is the bee's knees

films&kids

Molt més que cinema infantil

palomassebastia07

salud la lucha continua

marinaalamo

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever