ELS CARRERS DE JOAN DE PEGUERA I DE L’ETERNA MEMORIA

Clic 98, marc-abril 2107

Carrers en memòria del terratinent Joan Antoni de Peguera i Bayllet ( 1755-1837), últim descendent d’un llinatge de cavallers i nobles.

L’Elvira i la Roser Arbós al carrer de Joan de Peguera, l’any 1969.

Casat,  l’any 1929 amb Maria Miquela de Borràs, va morir vuit anys més tard sense haver tingut  fills. Tenia diverses propietats disperses pel pla de Barcelona, que foren heretades pel seu nebot, José Maria de Cárcer y de Peguera,  i la seva esposa.

Deu anys després de la mort Joan Antoni de Peguera, i després que la seva vídua s’hagués tornat a casar, aquesta va aprofitar la parcel·lació dels carrers d’aquesta zona en els terrenys de la seva propietat, per demanar a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals que es posés el seu nom en un dels carrers  i el d’Eterna Memòria en un altre, en record de qui havia estat el seu primer espòs.  El 13 de març de 1862 l’Ajuntament de Sant  Martí acordà acceptar aquesta petició, tot posant Joan de Peguera al carrer que fins aleshores es deia Montserrat i de l’Eterna Memòria a un dels carrers que el creuen.

 

Rosa Martell

JOAN LLARCH I ROIG

Clic 93  abril – maig 2016

ESCRIPTOR El Clot 1920, Sarrià 1987 Fill de família obrera, ben aviat va quedar orfe i va haver de treballar. Va ésser cridat a files a la Guerra Civil. Captiu, va passar per camps de concentració i per un servei militar de càstig de cinc anys.

Fotografia cedida per Adrià i Jordi Llarch

En sortir, va haver d’anar malvivint amb treballs miserables que va compaginar amb la seva vocació per l’escriptura. Va aconseguir petites feines literàries per encàrrec o amb pseudònim, però va anar acumulant una bibliografia que arribaria a una cinquantena de títols. Els seus temes van ser molt variats, des de novel·les de divulgació i biografies (Gaudí, Dalí, Luther King, Durruti, Negrín, Franco,…), fins a altres de crònica social crítica, temàtica fantàstica o relats històrics i compromesos sobre la guerra civil, els seus personatges i la posterior dictadura. La major part de la seva obra va ser publicada en castellà encara que també té una producció notable en català, com ara la novel·la de 1982, Memòria de la fosca nit. El 2001, el Districte de Sarrià – Sant Gervasi, per iniciativa veïnal, li va dedicar uns jardins a l’av. J.V. Foix, que actualment duen el seu nom.

Eugeni Renom Cucurella

JORDI GUMÍ I CARDONA

CLIC 91 maig – juny – juliol 2016

Autorretrat, 1992

FOTÒGRAF El Clot, 28 d’abril de 1931

Barcelona, 18 de setembre de 2013.

Nascut al carrer de Muntanya, va ser alumne de l’Acadèmia Vila. Es va dedicar professionalment a la fotografia des del 1957.

 

Es va especialitzar en fotografia científica aplicada a la il·lustració editorial. L’any 1968 va guanyar el premi de l’Institut d’Estudis Catalans per un estudi pinacològic d’investigació artística sobre el pintor Isidre Nonell. El 1978 li va ser atorgat el títol de Maître Photographe Europeen. El seu treball, El Llibre de les Bèsties, va ser guardonat pel Ministerio de Cultura, per ser el

Jordi Gumí durant una visita a l’ Academia Vila

llibre més ben editat de l’any 1984 en la categoria d’il·lustració. La seva activitat dominant va ser la il·lustració de publicacions, especialment per a llibres sobre Catalunya, amb imatges de temàtica d’art, cultura, geografia, documentació popular i recerca de tradicions. Va ser l’autor gràfic de més d’una trentena de llibres. Des del 1969 va dedicar-se a la docència com a professor de fotografia a l’Escola Massana de Barcelona. Al 1973 el van nomenar sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. En la doble vessant de químic i fotògraf, va escriure sobre temes de fotografia i investigació científica d’obres d’art. El 2010 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi “Per la seva tasca difusora de la imatge de Catalunya, en la il·lustració de nombrosos volums, i destacat per l’ activitat docent”.

Eugeni Renom Cucurella

JOSEP VILA I ARCELÓS

CLIC núm. 91  novembre-desembre 2015

Sant Pol de Mar 28.8.1898, Barcelona 13.10.1965

Va estudiar Magisteri a l’escola Normal de Mestres de Girona i el 1921 ja era nomenat director de les Escoles Graduades del Foment Martinenc, d’on també era director del seu orfeó, ja que havia estudiat música amb el mestre Enric Morera. Autor de sardanes i de música de Cambra. Consta que l’any 1916 ja va tocar l’orgue en una missa solemne al Santuari de Santa Maria del Collell.

El 1931 es va fer càrrec de l’Instituto Médico Escolar, després Acadèmia Vila, al carrer del Clot, 117.

 Gran psicòleg que no sols ensenyava si no que encaminava a cada alumne segons les seves aptituds i el seu caràcter.

Organitzava periòdicament concerts, creant entre els deixebles un esperit musical i sentit crític de l’art.

El 1965 se li va concedir, a títol pòstum, el premi Sant Martí.

Entre els seus alumnes figuren l’escriptor Joan Llarch, el director d’orquestra Manuel Villuendas, el poeta Jaume Sisterna o el fotògraf Jordi Gumí Cardona.

Eugeni Renom Cucurella

Alumne 1955-1965