L’ABANS DEL CLOT – CAMP DE L’ARPA
El proper dia 19 de maig a les 19h
Centre Cultural La farinera del Clot
Presentació del llibre, ja acabat.
L’Abans del Clot – Camp de l’Arpa, 1885-1979
Volem expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que d’una forma o altra han fet possible l’edició del llibre de L’Abans del Clot-Camp de l’Arpa. En particular, a les nombroses famílies que ens han obert les portes de casa seva i ens han permès compartir els seus records, les seves històries i les emocions de tota una vida. Gràcies a la vostra generositat aquest recull és a les vostres mans. Pàgines senceres que volen ser un homenatge al nostre barri i la gent que ha viscut en ell, i que serviran de record de tots aquells que ja no hi són, i un regal per a aquells que vindran. De ben segur que, a partir d’ara, si passegem pel barri, mirarem els seus carrers amb uns altres ulls.
D’altra banda, aquest llibre no hauria estat possible sense una part important de l’equip que l’ha revisat pacientment, esmenant els textos i deixant-se els ulls analitzant les fotos. A tots vosaltres, als qui ens heu acompanyat en aquest viatge al passat del nostre barri, moltes gràcies per contribuir a una obra de la qual us podeu sentir autors.
Cristina Aparicio
Joan Àngel Frigola
Antonio Gascón
Enric H. March
Rosa Martell
Jordi Morell
Marcos Pèrez
d’espais nous per a ubicar les fàbriques que no cabien dins el recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. Primer fou l’activitat tèxtil amb els prats d’indianes i més endavant, ja entrat el segle XIX una activitat cada vegada més diversa.
a les fàbriques com La Farinera ? Per una part les innovacions tècniques com la introducció de la màquina de vapor o l’adopció del sistema de mòlta austrohongarès amb els molins de corrons; també la proximitat del port i de la xarxa de ferrocarril (el Ferrocarril del Nord, per l’avinguda Meridiana; la de França, pel carrer dels Escultors Claperós; la de Madrid, per la Diagonal); i l’increment de la població de la ciutat i, per tant, de la demanda de pa.
de 1936-1939, fou col·lectivitzada. Els seus propietaris la recuperaren el 1942, i es canvià el nom de la raó social per Nieta de Andrés Gallarda, SA. La gestió, però, continuà sota la direcció del Servicio Nacional del Trigo del Ministeri d’Agricultura fins al 1979, moment en què passa a denominar-se Oromas, S.A., fins al seu tancament definitiu l’any 1991.
ls sacs amb la farina i els altres subproductes com la pellofa i el germen. D’entre la maquinària més destacada hi trobareu els molins de quatre corrons de la casa Buhler, a la sala d’exposicions Joan Alsina; la despuntadora Morros que separava el germen del gra de blat, a la sala d’informàtica; a la segona planta, el plansichter, que destriava els productes segons el seu volum i era conegut popularment com a “ballarina” pel seu moviment oscil·lant; a la tercera planta, dins la sala Jesús Concernau, l’embarrat que permetia el moviment a les màquines, i el darrer tram dels elevadors de culleretes, canonades que travessen l’edifici i permetien el trànsit del gra a cada una de les etapes del procés.
Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.